EbreEsquerra

Acte central de Terres de l'Ebre

2009-05-21T08:43:00.000-07:00

Demà divendres, 22 de maig, a les 8 de la tarda.

Pavelló Firal de Tortosa
Intervindran:
- Josep Maria Sáez
- Marta Cid
- Joan Riado
- ORIOL JUNQUERAS

ACTE 2 ANYS DE GOVERN A L'EBRE

2009-01-31T09:58:00.000-08:00

Amb la participació del Conseller Jordi Ausas i del President d'Esquerra, Joan Puigcercòs, la Federació d'Esquerra de l'Ebre vam celebrar dissabte passat un dels actes que marquen fites i provoquen inflexions. Amb les prop de 600 persones que omplien el Felip Pedrell, Esquerra a l'Ebre va demostrar força i cohesió. Vam demostrar que Esquerra avui és un partit de govern, en cultura de govern, madur, amb voluntat de majories, i amb un model de territori clar, ambiciós i que trenca amb el model d'economia colonial que encara avui alguns defensen al nostre territori. Avui tenim qui continua apostant a l'Ebre per una especialització industrial en abocadors: després de Tivissa ara ho intenten al Pinell de Brai, a Riba-roja i a Ascó. Les Terres de l'Ebre: el paradís dels abocadors.
Repeteixo la pregunta que vaig fer a l'acte: "Coneixeu algun alcalde d’Esquerra que posi granges de micos al seu poble? O macroabocadors? O cementeris nuclears? Veritat que no? Som la gent que ja hem dit prou a aquest model d’economia colonial que han aplicat durant dècades, i que alguns insisteixen a continuar aplicant!".
Estem construint les Terres de l'Ebre, des del Govern de Catalunya, des dels ajuntaments i consells comarcals, i prompte, des de la Vegueria de l'Ebre, amb voluntat de lideratge, amb la voluntat que este territori jugue a primera divisió.

Les imatges de "Estem construint les Terres de l'Ebre. 2 anys de Govern d'Entesa"

2009-01-25T10:38:00.000-08:00

Estem construint les Terres de l'Ebre. 2 anys de Govern d'Entesa

2009-01-16T03:28:00.000-08:00

L'any 2008...

2008-12-28T08:49:00.000-08:00

Realment ha estat un any intens. Des de la crisi de la Sequera del Baltasar (la crisi la va fer ell, no la sequera), fins al cementiri nuclear amb tots els incidents de les nuclears. Però si no en teniem prou, encara podia sortir l'alcalde de Riba-roja i els seus socis i defensar un abocador sobredimensionat i insostenible (en inversió, ús i ecològicament) per a la demanda del nostre territori.
Perquè a més, aquests projectes són contraris a un model de territori clar i definit, sostenible i modern, progressista i potent, que permet una construcció nacional sòlida i eficaç. Els cementiris, els abocadors, i certs projectes, només perpetuen el colonialisme, i la idea de perifèria i centre. I el nostre model no passa per aquí. Passa per la construcció nacional d'un país xarxa, ciutats grans enllaçades amb ciutats petites i amb pobles.
També ha sigut l'any de les eleccions, espanyoles i nord-americanes. I també ha sigut l'any en què l'estat, amb ZP al capdavant, ha invertit menys en tota la història a les Terres de l'Ebre (un 5%). Quan tenim obres tant trascendentals com l'autovia de l'inetior o la descontaminació de Flix, o qüestions tant fatídiques com l'Àngol d'Alcanar.
Però també hi ha dades positives: com per exemple que el govern català ha marcat data per a la recuperació de les 2 institucions que vam pedre al 1714 amb els Borbons: la Universitat i la Vegueria de les Terres de l'Ebre. Un territori no és res sense formació i innovació i recerca ni sense administració i poder de decisió. La data de tot plegat pot ser el 2011. O també el desplegament dels Mossos d'Esquadra que ja ha arribat a tot el país.
O també, el balanç de govern que ha posat sobre la taula que en 2 anys, a les Terres de l'Ebre s'han obert 170 equipaments nous, una xifra que mai ningú havia fet. El govern treballa, treballa bé i per tothom. Llàstima que no tinguem el finançament que convé a Catalunya, no només el que marca l'Estatut sinó un finançament equiparable al concert econòmic, perquè llavors sí que es podría fer front a la crisi des de Catalunya amb mecanismes potents i concrets, i propers que són els efectius. I a més, es podrien resoldre problemes reals com la Llei de la Dependència que ha deixat més de 30.000 persones que tenen dret a llei i que no perceben res, perquè el govern de l'Estat, el govern de ZP no tansols no aporta el que li toca a la Llei de la Dependència, sinó que a més, no resol el finançament de Catalunya.
Parlant de finançament, també ha sigut l'any, que la Generalitat i l'Estat han publicat les balances fiscals, i per primera vega a la història, Espanya ha reconegut l'expoli a Catalunya en materia de diners. I en part, aquest reconeixement del robatori, dificilment s'hagués manifestat si Esquerra no hagués estat a govern i defensant el país i la seva gent.

Balanç de 2 anys de Govern a l'Ebre

2008-12-22T14:11:00.000-08:00

S’acaba l’any i és bon moment per a passar balanç. La setmana passada vam presentar el resum de l’acció del Govern de Catalunya a les Terres de l’Ebre durant aquest dos primers anys de legislatura. Com aquell qui res, ja estem a mig camí.

Dos anys que ens han permés visualitzar molta obra de govern arreu dels 52 pobles de les Terres de l’Ebre: llars d’infants, col·legis, centres sanitaris, residències per a la gent gran, depuradores, comissaries de policia, biblioteques, casals per a joves, obres de regadiu, polígons, carreteres... Comptabilitzàvem un centenar d’instal·lacions finalitzades durant aquests dos anys. Una feina molt important desenvolupada des dels diferents departaments del Govern al nostre territori, una feina que ens ha de permetre, per un costat, cobrir el dèficit històric en infraestrutures que arrosseguem a les Terres de l’Ebre, i per l'altre, redimensionar els serveis per als 30.000 habitants més que vivim a les nostres comarques des de fa uns pocs anys.

Tot i la importància d’aquest volum d’obra, voldria destacar alguns temes menys materials. El primer de tots, la creació de la Vegueria de les Terres de l’Ebre. És un privilegi per a mi poder participar d’un procés històric per al nostre territori, un procés que ha de recuperar una institució que vam perdre fa 300 anys amb la derrota de Catalunya davant les tropes borbòniques. Al juliol passat, el Govern va aprovar les bases de les lleis que han de portar-nos a la vegueria, el primer pas en ferm cap a aquest procés, i abans de març han d’aprovar-se els projectes de llei.

D’altra banda, demà dimarts espero que l’Executiu del Govern de Catalunya aprovi la licitació de l’edifici del nou Campus universitari. Un pas transcendent per a l’Ebre, un projecte que ha de culminar l’aposta del Govern catalanista i d’esquerres per la universitat pública a les Terres de l’Ebre. La universitat pública va encetar-se a Tortosa l’any 2005, amb l'aportació d’1,6 milions d'euros anuals per part del Govern els estudiants de les escoles de Tortosa paguen matrícules públiques.
Dos projectes històrics per a l’Ebre impulsats per les conselleries d’Esquerra Republicana al Govern de Catalunya. Després de 300 anys, tornarem a tenir vegueria i universitat pública a l'Ebre.

Política 2.0. El present de la participació ciutadana

2008-12-22T07:40:00.000-08:00

Des dels governs, organitzacions, associacions, entitats, etc, sempre hem intentat buscar una forma àgil i senzilla de comunicació amb la nostra gent. Moltes vegades, aquestes polítiques de comunicació, que busquen un increment de la participació ciutadana, han acabat en fracàs, perquè cada cop és més difícil involucrar a la gent en un projecte, sigui quin sigui, bé per la falta de temps, bé per desinterès.

Assemblees, reunions, equips reduïts de treball, grups especialitzats en temàtiques concretes, han estat les eines protagonistes dels processos de participació que fins ara hem vist.

Però ara, la posada de moda de noves xarxes socials a Internet han girat la truita, i han donat lloc al naixement de noves vies de comunicació i participació, més ràpides, còmodes i útils, i el que és millor, amb un abast gairebé infinit.

Per a molts paraules com Facebook, Twitter, Twixtr sonen a estranyes, però aquestes ja formen part del diccionari de l'actualitat, i a poc a poc han anat prenent lloc i protagonisme a paraules com blocs, web, fòrums, xats, etc, que tot i que continuen existint han hagut de buscar mecanismes per poder conviure amb les noves tendències.

Per tant, la política 2.0, està a l'ordre del dia, aquestes eines que comentàvem abans han revolucionat el món de la participació, amb la creació de grups, pàgines i seccions sobre personalitats polítiques, partits, publicacions, fundacions, etc.

En un àmbit ja més personal, algunes personalitats, amb càrrecs a les diferents administracions, han utilitzat aquestes eines per obrir-se a la ciutadania, per apropar-se a ells, i per a rebre un feedback amb la societat, que no es pot aconseguir d'un altra manera. Un dels exemples més clars, i més famosos, és el del President del Parlament, Ernest Benach. Si hagués de compartir la seva feina, pensaments, opinions, etc. de forma presencial amb 4000 persones, seria una tasca impossible, però ara, gràcies al Facebook, són més de 4.000 persones les que poden saber més sobre la seva feina, i més enllà d'això, poden aportar-li opinions, suggeriments i fins i tot coneixements. Per tant, per una part el seu coneixement n'obté beneficis gràcies als inputs de la gent, i la gent pot fer-se particip de la seva feina diària.

Alguns experts ja han augurat que aquestes eines a la llarga derivaran problemes de seguretat i privacitat dels individus, potser, el que és evident és que el Facebook és molt més transparent que altres eines, ja passades de moda, com el messenger, o els xats, ja que allí si que eren possibles i accessibles les falses identitats i els anònims, en canvi, el Facebook és una eina totalment personalitzada, tu decideixes qui és el teu amic, tu decideixes què hi poses, què hi fas i què vols veure.
Jo us animo a conèixer aquestes eines i fer-vos amics de la Federació de l'Ebre d'Esquerra, així com visitar el seu grup, opineu, suggeriu i, per què no, xafardejeu, que una mica de tot això no fa mal a ningú.

Per Nadal, regaleu política 2.0.

Bones festes!

Les petites coses

2008-12-14T12:27:00.000-08:00

El País d'avui del diumenge porta un article que carrega contra Esquerra. A més de fer un repàs sobre qüestions de govern i partit, que sempre són tergiversades pels mitjans espanyols, acaba reflexionant sobre la qüestió de l'aigua i diu:

A finales de abril se produjo otro desplante de ERC al Gobierno catalán en torno a las medidas antisequía que llevaron al límite la paciencia del Partit dels Socialistes (PSC). La abstención de los republicanos en el Congreso a la prolongación a Barcelona del minitrasvase del Ebro obligó al PSC a dar un golpe sobre la mesa.

Ho diu clar, Esquerra va obligar a pegar un cop sobre la taula en una qüestió que per a Esquerra sempre ha estat clara: l'aigua de l'Ebre és de l'Ebre, i que cada territori es desenvolupi amb els recursos naturals que té, l'expoli és més propi del segle XIX que del XXI.

I després només ha faltat el Recoder de Convergència i Unió que en una entrevista a Vilaweb deia això:

Pregunta- Quin record té de la gestió de la sequera? S'havien d'aturar les obres per dur aigua del riu Ebre?Resposta de Recoder- «No, en absolut. Una de les preocupacions que tinc pensant en el futur del meu país és el subministrament dels serveis bàsics, i l'aigua n'és un. En el punt que vam arribar era necessari la interconnexió de xarxes. En aquell moment perquè calia portar aigua de l'Ebre a l'àrea metropolitana, però algun dia pot ser necessari portar aigua del Ter i el Llobregat cap al sud de Catalunya. En qualsevol cas, la conca del Ter és la que ha patit més escassedat hídrica durant els últims anys. Penso que va ser una oportunitat perduda. Però em preocupa que tampoc tenim resolt el subministrament elèctric i tenim tots els debats aturats, com el de l'energia nuclear i la línia de molt alta tensió.»

Està clar qui defensa l'Ebre i qui no.

Per cert, El País criticava que l'elaboració del Catàleg del patrimoni de turisme cultural s'encarregui a experts universitaris, alguns vinculats a Sobirania i Progrés. I si estan vinculats a les FAES o a la Fundació Rafel de Campalans? Increïble, la tergiversació.

Netegem l'Ebre, invertim pel futur

2008-12-12T15:54:00.000-08:00

El desplegament del Pla de Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE) no acaba de reprendre. Des de les darreres eleccions espanyoles que tot està en un llarguíssim stand-by. No anem bé, centenars de milions d’euros en inversions aturades als llimbs de l’Estat, entre Madrid i Saragossa, entre el Ministeri i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

L’únic moviment seriós que ha fet aquest any Acuamed, l’empresa estatal gestora dels projectes derivats del PIPDE, ha estat les expropiacions dels pous de Vinallop. I estan com estan, parades, com la resta de les actuacions derivades del projecte de la descontaminació de l’embassament de Flix. I això que les obres van ser adjudicades el 31 de març passat, aviat farà 8 mesos.

Unes expropiacions que s’han fet sense la recomanable informació prèvia cap al veïns afectats. Forma de procedir que ha fet aixecar les legítimes ires dels propietaris objecte d’expropiació, entre els quals l’Ajuntament de Tortosa, que van negar-se a signar les actes d’expropiació. Les publicacions al BOE són legals, de ben segur, però sempre és recomanable més informació als afectats en actuacions d’aquest nivell de sensibilitat. I a sobre, en lloc d’assumir els errors, en lloc de fer acte de constricció i corregir els errors, es carrega els neulers cap a la confusió generada sobre el futur ús dels pous.

En el marc d’una roda de premsa sobre pressupostos, diversos representants del Govern de Catalunya a les Terres de l’Ebre plantegem públicament la possibilitat que aquests pous, una vegada passada la neteja de Flix, serveixin per a ús del territori. Possibilitat que feia més de 2 anys que plantejàvem als responsables de la CHE, tant des de l’Ajuntament de Tortosa, com des de la mateixa Generalitat. Sempre és millor que tinguem la gestió i la clau dels pous a les Terres de l’Ebre que no pas a Madrid o a Saragossa. No obstant, aquest és un aspecte menor.

I ara, si us plau, fem via amb les obres de Flix: és important que des de l’Estat es resolguin amb celeritat els problemes amb les expropiacions, des del respecte, el diàleg i la transparència cap als afectats. Cal que paral·lelament implementem de forma coordinada solucions per al subministrament alternatiu davant d’emergències del nucli de Tortosa, i que solucionem els problemes que apareguin derivats dels plans locals d’emergències. Tenim un any per endavant mentre no entren les màquines dins de l’embassament per a afinar totes aquestes qüestions.

Per a les Terres de l’Ebre, ho dic una vegada més, netejar l’Ebre, netejar l’embassament de Flix, és fonamental per al nostre futur desenvolupament ambiental i econòmic.

De Tortosa a la Villa y Corte

2008-12-11T17:08:00.000-08:00

Aquest matí, els princeps (d'Astúries) d'Espanya han visitat Tortosa. La Villa y corte ha arribat a la capital del Baix Ebre, amb un desplegament sense precedents que ha acabat amb el decomís d'estel·lades i banderes republicanes. Una vegada més, la monarquia és intocable i inqüestionable. Ho recull l'Avui:

Societat

Protestes en la visita dels prínceps d'Astúries a TortosaEls prínceps d'Astúries, Felip de Borbó i Letizia Ortiz, han visitat aquest dijous al migdia la ciutat de Tortosa per clausurar oficialment els actes del centenari de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació

I també l'ACN

Tortosa 11.12.2008 - 17:41 hs

Els prínceps d'Astúries, Felip de Borbó i Letizia Ortiz, han visitat aquest dijous al migdia la ciutat de Tortosa per clausurar oficialment els actes del centenari de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació. Abans de presidir un dinar amb la cúpula cameral i diversos empresaris i dirigents polítics del territori, els prínceps han visitat l'Ajuntament de Tortosa, on han saludat la corporació i han signat el llibre d'honor.

La visita ha estat envoltada d'extraordinàries mesures de seguretat i un desplegament de cossos policials sense precedents. Això ha creat alguns moments de tensió, com quan agents dels Mossos d'Esquadra han retingut, davant del mercat municipal, prop d'una quinzena de joves amb banderes antimonàrquiques que es dirigien cap a la plaça consistorial per mostrar el seu rebuig a la monarquia. Les banderes han estat requisades i el grup de joves ha estat identificat mentre es trobaven retinguts a les portes del mercat municipal durant l'acte a l'Ajuntament.

D'altra banda, agents policials han arrabassat a un vianant la seva bandera republicana, un emblema que, arran de la visita borbònica, s'han fet veure aquest dijous en alguns balcons de la ciutat de Tortosa.

Ha prosperat el veto d'ERC al Senat

2008-12-09T16:24:00.000-08:00

Finalment el ple del Senat ha aprovat per 135 vots a favor i 127 en contra el veto que ERC ha presentat als Pressupostos de l'Estat espanyol per a l'any 2009. Hem votat en contra del veto del PP i ens hem abstingut al de CiU. Ara, per tant, els Pressupostos tornen al Congrés.

Els resultats dels tres vetos que s'han votat han estat:

El del PP: 129 a favor, 133 en contra.

El de CiU: 129 a favor, 128 en contra i 4 abstencions.

El d'ERC: 135 a favor, 127 en contra.

Les cròniques diuen que els quatre senadors republicans han pogut fer prosperar el seu veto després d'anunciar que no votarien a favor del que ha presentat el PP, i que s'abstindrien en el de CiU. Que el portaveu d'ERC, Carles Bonet, ho ha argumentat per les incompatibilitats manifestes en el cas del PP i per les diferències en l'estratègia amb CiU. De fet, Bonet ha criticat durament aquestes dues formacions en la seva intervenció, però ha prevalgut la voluntat de tombar els pressupostos i tant CiU com el PP han mantingut el compromís de votar afirmativament tots els vetos, també el d'ERC, que és l'únic que ha aconseguit el suport de la majoria. S'ha de tenir en compte que el PP ha donat suport al veto d'ERC, centrat en l'incompliment del finançament per a Catalunya i de l'Estatut.

En acabar, els portaveus del PSOE ho han recordat a tots els mitjans i han instat el PP que, en conseqüència, demà mateix retirin el recurs contra l'Estatut. A hores d'ara, el diari digital que més informació ofereix de la sessió al Senat és el diari Público.es.

CTM Flix, Tecnologia Ambiental

2008-12-04T12:59:00.000-08:00

La revista del CTM Centre Tecnològic ofereix un ampli reportatge de la inauguració el passat 10 d'octubre del nou laboratori CTM Flix Tecnologia Ambiental situat al Polígon Industrial la Devesa, dins del Centre d'Empreses la Ribera. Fixant com el seu principal objectiu el donar suport a les empreses i administtracions del territori en R+D ambiental. Podeu veure i llegir la revista en format pdf clicant damunt la revista.

Lo monument de Tortosa...

2008-11-28T01:19:00.000-08:00

L'any 1966, el General Franco va inaugurar un monument conegut per tots, perquè de fet s'ha convertit en la postaleta de Tortosa. "El monument" és un clar símbol d'exhaltació del règim franquista, a diferència d'altres simbols que poden reivindicar la pèrdua de llibertats, com la placa d'un carrer a la derrota, etc.
Com si no anés amb Tortosa, alguns assenten que ara no és una prioritat, o que allò s'ha de quedar allí. Els que sustenten el seu argument en que això no cal tocar-ho, semblen més propers a la mentalitat noucentista i reaccionaria, que no pas al pensament de consideració per iguals, d'evitar vencedors i vençuts, i de tòrcer d'una vegada per totes els simbols d'un règim il·legal, totalitari, antidemocràtic, i criminal.
El futur del símbol d'exhaltació podria passar per la retirada i la ubicació en un lloc més discret, destinat a la memòria, a la Pau, i a la llibertat, i a interpretar la Batalla de l'Ebre, on quedés tot plegat ben contextualitzat i, evidentment, fos visitable. Aixó seria un símbol i model de memorial democràtic.
I parlant de Memorial Democràtric, aquesta Direcció General del Departament de Saura, s'ha ofert a pagar la retirada del monument. Per una vegada, i que no serveixi de precedent, m'agrada la idea dels ecosocialites.
A la Xarxa Social Facebook, ha surtit un grup de suport a la retirada del monument. Al grup s'hi han afegit ja més de 500 persones donant suport a la retirada del monument i només 3 dies.

Presentació del llibre "Roc Llop. L'exili d'un poeta miravetà" a Móra la Nova

2008-11-27T13:07:00.000-08:00

La Secció Local d'Esquerra de Móra la Nova ens ha convidat a la presentació del treball d'assaig guanyador de la XIII edició del premi Artur Bladé i Desumvila: Roc Llop i Convalia l'exili d'un poeta miravetà, el presentarà Miquel Esteve, escriptor i guanyador del Premi de Narrativa Ribera d'Ebre 2007, amb l'obra Heydrich i les noies del saló Kitty, que també va sortir publicat l'agost d'enguany.
La presentació del llibre sobre Roc Llop, que vam treballar amb l'Emigdi Subirats, serà aquest dissabte, 29 de novembre, a les 20:00 h al Local de la Secció Local de Móra la Nova (C. Sant Doménec).

Hi esteu convidats!

Parlant de Flix al Senat

2008-11-25T14:41:00.000-08:00

Aquesta tarda al Senat s'ha parlat de Flix en dues intervencions davant la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, per tractar la situació de les estacions d'Ascó Flix i Riba-roja d'Ebre, i davant la ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, per parlar dels imminents treballs de descontaminació de l'embassament, de la pregunta oral que he realitzat a la ministra de Foment, vagi per endavant una nota de premsa:

Muñoz li ha recordat la importància d’aquestes estacions dins del Pla d’Emergència Nuclear i de Seguretat Química a la ministra, que justifica l’automatització perquè “redueix el factor de risc per errada humana

El senador republicà Pere Muñoz, portaveu de l'Entesa Catalana de Progrés en la Comissió de Foment del Senat, ha preguntat a la Ministra de Foment, durant la seva compareixença en el Ple del Senat, si el seu Ministeri i l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) pensen mantenir el personal laboral de les estacions de tren d’Ascó, Flix i Riba-roja d’Ebre. Muñoz ha recordat que el 17 de juliol de 2008, la direcció executiva de Circulació d’ADIF va presentar un informe que preveu reduir el personal de d’aquestes tres estacions abans d’acabar l’any, fet que suposaria la possible supressió d’aquests setze llocs de treball, i un empitjorament de l’atenció als viatgers, així com una reducció del servei de comunicació d’incidències a la línia ferroviària. A més, Pere Muñoz ha remarcat que ningú s’ha dirigit als ajuntaments d’aquestes localitats per informar d’aquesta decisió. Muñoz ha destacat que aquestes estacions estan dins la zona del Pla d’Emergència Nuclear (PENTA) i del Pla d’Emergència del Sector Químic, i estan sotmeses diàriament a un important trànsit de mercaderies perilloses. Fins i tot es consideren espais de confinament en cas d’emergència nuclear o química, i un punt des d’on s’hauria d’evacuar la població. Segons Muñoz, les característiques de les estacions i la necessitat de tenir un personal que en cas d’accident activi els plans d’actuació desaconsellen del tot el desmantellament de les estacions i del seu personal.

La Ministra ha dit que no hi haurà ni detenció ni disminució del servei ferroviari amb el Pla que Adif pensa aplicar a aquestes estacions. Es tracta, segons Álvarez, d’avenços tecnològics per a la millora de la qualitat de servei a partir de la instal·lació de centres de trànsit centralitzat, un projecte que ja s’està aplicant a tot l’Estat perquè, ha afirmat «l’automatització redueix el factor de risc per errada humana». Segons la Ministra, «no és necessària la presència permanent de personal humà» i ha afegit que Adif ha arribat a acords amb els treballadors afectats per reocupar-los.

El senador Pere Muñoz ha lamentat la poca claredat de la Ministra en la seva resposta: «La resposta no aclareix els nostres dubtes i sembla que la seva intenció es reduir el personal en benefici de l’automatització, malgrat que no sabem si el reduiran del tot ni si pensen informar de tot això als ajuntaments afectats. Esperem que les mesures que ha explicat la Ministra no suposin un augment del risc en l’activació d’actuacions davant possibles incidències, i que el servei als viatgers no se’n ressenti, aspecte, aquest últim, que de veritat dubto sigui així», ha conclòs el senador d’Esquerra Pere Muñoz."

Dia Internacional contra la Violència Masclista

2008-11-25T08:21:00.000-08:00

Discurs al Felip Pedrell (Tortosa)

21.11.08

Un any més, des de l’Institut Català de les Dones, i des de la mateixa Delegació territorial del Govern a les Terres de l’Ebre, volem commemorar en tots vatros el Dia Internacional contra la Violència Masclista.

Aquest any farem dues celebracions, la d’avui, més festiva, amb el concert de gospel que tot seguit escoltarem, i la commemoració institucional que portarem a terme a la seu de la Delegació del Govern, al Palau Abaria, el dimarts que ve, a la qual hi esteu convidats.

Enguany fa 48 anys dels fets que van motivar aquesta commemoració. Avui recordem l’assassinat de tres germanes, de tres activistes polítiques que lluitaven contra la dictadura militar a la República Dominicana, tres defensores dels Drets de les dones assassinades per ordre del General Trujillo el 25 de novembre de l’any 1960.

El 17 de desembre de 1999, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 25 de novembre com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona.

Recordem des de llavors la mort de Minerva, de Patria i de Maria Teresa Mirabal. Però, malauradament, les convencions internacionals podríem haver triat qualsevol data per commemorar aquesta diada. Qualsevol dia de l’any han mort, i moren encara avui en dia, dones víctimes de la violència masclista. Moren a la República Dominicana, al tercer món, al primer món, a Catalunya i, també, aquí a les Terres de l’Ebre.

Podríem commemorar la mort aquest any a Catalunya de Rebeca, de Sanae, de Rosa, de Fostine Marine, de Fàtima, de Federica, de Diana Gisela, de Fuensanta, o de qualsevol atra dona. O podríem commemorar la mort d’una dona de la Ràpita que fa uns pocs mesos va salvar la vida perquè el seu marit no va encertar a tocar cap òrgan vital en les diferents ganivetades que li va clavar, va salvar la vida perquè les seues filles ja tenien prou anys com per avisar la policia.

Una commemoració, la d’avui, amb l’objecte de sensibilitzar, de conscienciar, de fer visibles uns actes de violència dramàtica que, per desgràcia, tot i ser global, tot i ser una commemoració internacional, cap racó del país se’n pot sentir al marge, cap poble del nostre territori, per menut que sigui, se’n pot sentir exclòs.

A tot arreu hem hagut de contemplar la mort de dones en mans d’uns homes que se suposa que algun dia les havien estimat. Casos molt visibles. Comptats. Puntuals. Però cada dia, dones dels nostres pobles pateixen situacions de violència masclista, de violència física, de violència sexual, de maltractament psicològic, de discriminació laboral, patint-ho sovint en silenci, en soledad. Casos menys visibles, que no surten gaire als mitjans de comunicació, però també dramàtics, i els trobem a tot arreu.

La d’avui és una ocasió excel·lent per fer memòria i recordar les dones que ens han precedit en la lluita per la igualtat, i per reconèixer l'esforç, la feina i la dedicació de les associacions defensores dels drets de les dones. Una ocasió que ens ha de fer reflexionar sobre la situació real de les dones avui en dia. El cert és que la igualtat de drets i d’oportunitats, que haurà de garantir el nostre marc legal i jurídic, no troba reflex en la pràctica. I la violència no és més que una conseqüència, la més dramàtica, d’aquesta desigualtat entre l’home i la dona.

Per lluitar contra la violència, cal implantar la cultura de la pau. Per lluitar contra la violència envers les dones, a més a més, cal lluitar contra l’arrel del problema, el masclisme, la desigualtat entre l’home i la dona. Cal desplegar accions encaminades a qüestionar el model masclista que suposa que ser home dóna algun tipus de dret o autoritat especial sobre les dones.

La tolerància zero en allò referent a la violència contra les dones ha de ser la constant en l’activitat de totes i cadascuna de les administracions públiques. Actualment, aquests actes violents han superat l’esfera privada, per ser considerats com un atemptat a la mateixa societat i als drets humans, en la mesura que es contradiuen amb principis fonamentals de l’ordenament jurídic.

La igualtat, la llibertat, la seguretat i el lliure desenvolupament com a persones són valors clau en el funcionament de tota societat que es vulgui qualificar d’avançada, democràtica i moderna. Correspon a tots els poders públics, sense excepció, garantir que aquests valors siguin respectats i esdevinguin una realitat.

El valor de la igualtat, la lluita contra la discriminació per raó de sexe, la necessitat de remoure qualsevol obstacle que impedeixi que les dones i els homes tinguin les mateixes oportunitats són compromisos amb la defensa dels Drets Humans. Malgrat l'impuls de les administracions públiques per acabar amb les desigualtats i les injustícies, aquests esforços encara resulten insuficients. Cal anar més enllà per tal de construir un país on les dones i els homes gaudeixin plenament d'una veritable igualtat d'oportunitats en l'exercici de la seva llibertat i de la seva diversitat.

Canviar la cultura de la violència en la qual vivim per la cultura de la pau, del respecte, no és, sens dubte, una empresa fàcil, i sabem que aquest treball implicarà unes quantes generacions. Per poder posar fi a la vinculació entre masculinitat i violència cal una estratègia de pau que incumbeix a tots els homes, no només als que exerceixen pràctiques brutals. El projecte de cultura de la pau i d’educació per la pau ha de passar per col·locar la vida en el centre de la cultura i de la política.

Com a ciutadans que volem pertànyer a una societat plural, avançada, democràtica i defensora dels Drets Humans, ens és extremadament dolorós ser testimonis diaris i muts del fet que conciutadans nostres utilitzin la violència, en molts casos extrema, contra les persones a les quals una vegada van prometre estimar i cuidar.

En les mans de tots està treballar activament per evitar qualsevol intent de comprensió o de justificació d’aquesta violència. No volem ser còmplices silenciosos.

L'economia de la Ribera d'Ebre

2008-11-24T12:21:00.000-08:00

Un anys més, Caixa Catalunya ha publicat l'Anuari Econòmic Comarcal, que estudia amb profunditat els sectors econòmics i l'estructura i variació del Producte Interior Brut. Novament, la Ribera d'Ebre, i són les dades del 2007, apareix a la cua, i de fet, és l'única comarca de Catalunya que té una variació del PIB negativa. És a dir, que al 2007 ha reduït, fins al punt de decréixer, la seva producció. I per què?
Explica aquest empitjorament la dinàmica industrial, que intensifica el ritme de caiguda del 0,58 al 3,52% i resta 2,38 punts percentuals al creixement de la comarca. També davalla el sector primari, fins al 8,08%, des de l’avanç del 5,72% un any abans. Addicionalment, l’activitat terciària s’alenteix, del 4,74 al 4,38%. Només el sector de la construcció millora el seu registre, passant del 6,43 al 6,78%. Amb aquestes dades, el creixement acumulat entre el 2000 i el 2007 se situa en el 27,8%, davant el 27,9% de les Terres de l’Ebre i per sobre de l'alça acumulada del conjunt català (23,4%). L'excessiva dependència del sector industrial (especialment l'energètic, que és més d'un 81%) provoca que una davallada lleu en aquest sector afecti, i moltíssim, l'economia de la nostra comarca.
En el sector industrial, la principal branca d’activitat de la comarca, l’energia, l'aigua i extractives (pes del 81,4%), mostra una caiguda del 4,8%, parcialment compensada per la química, la segona per ordre d’importància (pes del’11,1%), la qual avança del 7,5%.I tot plegat, tenint en compte que, encara al 2007, el sector de la construcció començava a frenar però encara creixia, i molt. Per al 2008, l'any que vivim, les dades poden ser força més dures. És evident que estem tardant massa en diversificar l'economia i apostar per sectors productius inclusius i compatibles entre si que, a més, aportin creixement econòmic i demogràfic.

Manifest 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència envers les Dones

2008-11-22T00:43:00.000-08:00

Aquest és el manifest que la Secretaria de la Dona d'Esquerra hem preparat per al proper dia 25, en motiu del Dia Internacional contra la Violència envers les Dones:

"La violència masclista no es queda a casa: arriba als llocs de treball de les dones, els controla els missatges de mòbil, les fa sentir petites, les angoixa, les separa de les seves amistats, critica la roba que porten, les humilia davant la resta, les insulta, no els passa la pensió de la canalla...
No en va, l'Organització de les Nacions Unides considera que la violència contra les dones és “el crim encobert més estès del món”. Però sovint, només prenem consciència d'aquesta realitat quan la violència masclista acaba amb la vida de les dones. En el que portem d'any, ja són 15 les dones dels Països Catalans que han mort a causa d'aquest tipus de violència.
En aquest context, ens cal recordar un cop més que els drets de les dones són drets humans. La violència masclista representa una greu vulneració d'aquests drets i és un impediment perquè les dones assoleixin la plena ciutadania, l'autonomia i la llibertat. La violència masclista és una violència estructural que s'explica per les relacions de poder desiguals entre les dones i els homes. És, en conseqüència, una violència que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho i que s'estén en molts àmbits de la seva vida: en l'àmbit de la parella, de la família, però també en l'àmbit social i laboral. És una violència que cal combatre des del reconeixement de la plena ciutadania de les dones, del seu dret a la seguretat, a la llibertat, a la vida. La llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista —aprovada pel Parlament de Catalunya el 16 d'abril d'enguany— en què Esquerra ha jugat un paper central, imprescindible, parteix del reconeixement dels drets de les dones i suposa un pas molt important en la lluita contra la violència masclista. La llei espanyola de violència de gènere, en canvi, s'està demostrant ineficaç després de quatre anys de la seva aprovació. Per tot això, les dones i els homes d'Esquerra i de les JERC considerem:
- Que la concepció àmplia de la violència envers les dones i el seu abordatge integral ha de ser efectiu també a les Illes Balears i al País Valencià.
- Que el govern espanyol ha de fer de forma urgent les reformes legals necessàries per millorar l'eficàcia de la lluita contra la violència masclista.
- Que tota la societat juguem un paper fonamental a l'hora de denunciar els agressors i donar suport a les víctimes.
Finalment, continuem expressant la nostra condemna rotunda a totes les formes de violència masclista i el nostre suport a les dones que l'hanpatit i la pateixen. Trenquem el silenci!"

Pregunta a la ministra sobre les estacions d'Ascó, Flix i Riba-roja d'Ebre

2008-11-20T16:04:00.000-08:00

Aquest matí he registrat al Senat una nova pregunta oral relacionada aquest cop amb el tema del personal de les estacions de Tren d'Ascó, Flix i Riba-roja d'Ebre. L'Entesa Catalana de Progrés ha fet el següent comunicat de premsa, a la que hi afegeixo la pregunta realitzada al registre:
“El senador per Tarragona, Pere Muñoz, portaveu de l'Entesa en la Comissió de Foment, preguntarà el pròxim dimarts 25 de novembre al Govern en el Ple del Senat, si ADIF pensa mantenir el personal laboral de les estacions de tren d'Ascó, Flix i Riba-roja, englobades totes elles en el Pla d'Emergència Nuclear i del Pla d'Emergència del sector químic de Flix.Muñoz recordarà que el 17 de juliol de 2008, la direcció executiva de Circulació d'ADIF va presentar un informe que preveu reduir serveis i personal d'aquestes tres estacions, el que suposaria la supressió de 16 llocs de treball i l'empitjorament de l'atenció als viatgers pel que es refereix a venda de bitllets, informació i comunicació d'incidències. No obstant això, Muñoz remarca que ningú s'ha dirigit als ajuntaments d'aquestes localitats per a informar d'aquesta decisió.Són estacions amb molt trànsit de mercaderies perilloses, per la qual cosa, si es produís algun incident greu, podria faltar personal per a activar plans d'actuació. Aquestes estacions es consideren espais de confinament en cas d'emergència nuclear i química i punt d'evacuació de la població.Per tot això, l'Entesa creu desaconsellable la reducció de personal de les estacions ferroviàries d'Ascó, Flix i Riba-roja.”Pregunta número 8 de l'ordre del dia del proper dimarts a realitzar a la ministra de Foment Magdalena Alvarez, però que a darrera hora s'ha ajornat ja que, segons el seu cap de gabinet, la ministra no pot assistir el dia 15 al senat."

8) De D. PERE MUÑOZ HERNÁNDEZ, del GRUPO PARLAMENTARIOENTESA CATALANA DE PROGRÉS, sobre las previsiones del Ministerio de Fomento y de la entidad pública empresarial Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) con respecto al mantenimiento del personal laboral de las estaciones de tren de Ascó, Flix y Riba−roja d’Ebre, en la provincia de Tarragona. (Publicada en el Boletín Oficial de las Cortes Generales, Senado, Serie I, número 130, de fecha 24 de noviembre de 2008).(Núm. exp. S. 680/000189)"

Al col·legi amb l'Ernest

2008-11-20T10:13:00.000-08:00

Aquest matí he acompanyat el president del Parlament a un col·legi del meu poble. És una iniciativa destinada a apropar el nostre Parlament als xiquets i xiquetes, a apropar la política, els polítics, la nostra història nacional, a difondre els valors de la democràcia i del diàleg. I l'Ernest Benach ho ha fet en forma de conte, començant un viatge des de les assemblees de pau i treva del segle XI fins a l'actualitat, passant pel 1714 amb la construcció de la Ciutadella, la restauració de la Generalitat durant la Segona República i el franquisme. En virtut de les cares dels menuts, si més no, el tema els expectava. Com a tot arreu de la nostra nació, el col·legi tenia una important representació de xiquetes i xiquetes vinguts d'arreu del món. M'ha semblat una extraordinària experiència per a aquests xiquets, que venen de lluny o que han nascut a casa nostra de pares extrangers. Una extraordinària manera de conéixer la nostra història nacional, els nostres valors i els nostres simbols. Segurament així, entendran molt millor el perquè de la nostra obsessió en defensar la nostra terra, la nostra llibertat individual i col·lectiva, la nostra llengua i identitat tantes vegades negades. Una excel·lent aula d'acollida!

Fòrum Europa, vet al Senat i Euromed a l'Aldea

2008-11-18T15:44:00.001-08:00

Avui a les 9 del matí he participat en un esmorzar col·loqui informatiu de la tribuna Fòrum Europa a Madrid, on Joan Puigcercós ha fet un repàs de la situació política i econòmica actual. De tot plegat, el mitjans de comunicació han destacat, entre d’altres, que "s'ha mostrat confiat que l'alt tribunal buscarà una fórmula perquè la carta catalana es pugui desenvolupar i pugui complir els seus objectius i no creu oportú un avançament electoral" ja que "davant d'una crisi com l'actual i amb una negociació de finançament sobre la taula, anar a eleccions anticipades seria una irresponsabilitat i el millor regal que es pot fer al govern espanyol" que, d'aquesta manera, "podria retardar sine die el seu compromís en matèria de finançament autonòmic".
Quant al l’altre tema d’actualitat, el possible vet dels senadors d’ERC al pressupostos generals de l’estat, Puigcercós ja ha admès que "si no hi ha esmenes, caldrà plantejar-se, segurament, el vet". Les esmenes que ERC està negociant amb el PSOE es refereixen especialment a l'ampliació de la dotació econòmica de la Llei de dependència (800 milions d'euros), l'augment del fons d'integració d'immigrants (200 milions), el fons de complementació de pensions (100 milions), diverses partides destinades a les PIME, i d'altres de més territorials. Cal recordar que en aquests moments, si el PP (123 senadors) i CiU (7) votessin junts, sumant els dos senadors d'ICV i EUiA només faltaria un vot per a la majoria absoluta (133). Per tant, la decisió d'ERC és molt important.

Després he assistit a la Comissió de Foment del Senat, on he defensat i s’ha aprovat, amb els vots a favor de CIU, PP i PNB i en contra del PSOE, la moció de l'Entesa Catalana de Progrés en què s'insta el govern central a que, com a mínim, un servei d'Euromed en sentit Barcelona-Alacant i Alacant-Barcelona pari diàriament a l'estació L'Aldea a partir de gener de 2009. Alguns diaris digitals n’han fet ressò, segurament “la Malla” és qui n’ha donat més detalls. Entre d’altres, ha esmentat: “El senador d'Entesa Catalana de Progrés Pere Muñoz ha recordat que el 16 de juny de 1997 es va inaugurar el servei d'Euromed entre Barcelona i Alacant, l'únic servei d'alta velocitat comercial de 220 quilòmetres per hora, anomenat corredor del mediterrani, un dels més importants del sistema ferroviari espanyol [...] La prestació del servei Euromed a l'estació de L'Aldea-Tortosa-Amposta milloraria la connexió d'aquesta zona, a l'hora que contribuiria al seu desenvolupament econòmic i comercial i a més reequilibri territorial, segons el senador d'Entesa, qui ha rebutjat dues esmenes de substitució del PP i el PSOE [...] El portaveu socialista ha explicat que l'augment del nombre de parades suposaria canviar les característiques del servei Euromed, on el factor temps és un dels aspectes que el fan competitiu respecte a altres mitjans de transport com l'avió, el vehicle privat o un altre tipus de trens [...] Segons el seu parer, el servei públic de transport per ferrocarril que Renfe presta en aquesta zona té una oferta àmplia, que respon a les demandes de la població, i és adequat per a les necessitats de comunicació amb Catalunya i amb el País Valencià.”

Contra la violència envers les dones

2008-11-17T02:50:00.000-08:00

El 25 de novembre és el Dia Internacional contra la Violència envers les Dones. Ara llegia la targeta que ha editat la Secretaria de la Dona d’Esquerra per aquest motiu, i és tan clara i directa que no pot deixar indiferent i convida a reaccionar immediatament:
«La violència masclista no es queda a casa: arriba al teu lloc de treball, controla els teus missatges de mòbil, et fa sentir petita, t'angoixa, et separa de les teves amistats, critica la roba que portes, t'humilia davant la resta, t'insulta, no et passa la pensió de la canalla... et mata.»
Aquestes paraules em fan pensar que no només ha de reaccionar qui pateix la violència masclista, sinó que els que envoltem les dones maltractades els hem de fer obrir els ulls davant d’una situació de la qual segurament no en són conscients perquè “per costum” ho senten del tot natural, o de la qual potser sí que en són conscients, però per por al que es puguin trobar callen, i s’amaguen, i creuen, com si fos la seva obligació. I no només els hem de fer obrir els ulls, sinó que els hem de donar suport i no apartar-nos del seu costat perquè sentin que no estan soles.
La violència envers les dones és molt més habitual del que ens pot semblar a primera vista, i per això el Govern de la Generalitat posa a disposició de les dones serveis assistencials i d’emergència per pal·liar aquestes situacions. Us recomano que visiteu la pàgina web de l’Institut Català de la Dona, on hi ha tota la informació que cal tenir a l’abast davant d’un cas de violència masclista: http://www.gencat.net/icdona/
Com a secretària de la Dona d’Esquerra, vull encoratjar totes les dones —i quan dic totes vull dir absolutament totes— a demostrar que podem ser fortes, lliures, independents i treballadores, i sobretot, a demostrar que no hi ha cap home al món, ni un, que sigui tan valuós com per tenir-lo al costat a canvi de res. Així és que, dones, dones de l’Ebre, alcem-nos i diguem prou! a la violència envers les dones.

El nostre model: actuar avui, pensant en el demà

2008-11-14T09:16:00.000-08:00

Massa sovint es palesa la divergència sobre quin és el model de creixement i de desenvolupament de la nostra comarca. I un model conté diverses variables, i ha de tendir cap a la diversitat i la cohesió. Els models de creixement enfocats des d'una visió monolítica que només se sustenti en el creixement en un sol dels sectors productius, i que per tant acabi generant de nou una economia monodependent, és més propi de models reaccionaris i noucentistes que de l'economia de progrés necessària al segle XXI. No podem seguir fonamentant el nostre creixement en la implantació de grans projectes industrials, que a curt termini són incompatibles amb altres sectors de producció, i que a llarg termini acabin hipotecant la nostra comarca, que acabin hipotecant el conjunt dels nostres pobles.
Perquè el model pel que hem d'apostar és el model de l'economia oberta, diversificada, amb fonament d'innovació. És l'economia dels petits polígons indústrials, que hem de treballar per nodrir de serveis. És l'economia de les petites i mitjans empreses i de les empreses familars, i del sector serveis, un model d'economia que, a més, no és incompatible amb l'agricultura i el turisme cultural i de qualitat, amb la potenciació dels productes locals. És un model de progrés. D'un progrés que requereix molts més esforços però, que a més de la sostenibilitat ambientalista, esdevé fonament d'un escenari de futur més prosper i sostingut, diversificat, necessari.Aquest és un bon model, i els polítics bons el defensen encara que suposi molts més esforços. I els polítics dolents, aposten pel model de creixement ràpid i monolític i noucentista, perquè és de poca feina, i de resultats ràpids, encara que s'hipotequi el futur del territori, perquè als polítics dolents al capdavall, se'ls en fot el futur més enllà d'una o dos legislatures.

500.000 euros per al castell de Flix

2008-11-14T09:10:00.000-08:00

Una molt bona notícia per al poble de Flix ha estat l'acord de la Comissió Mixta de l'1 per cent cultural del ministeri de Fomento de finançar la restauració del castell carlí de Flix per un import de 253.977,92 euros, d'un total de 507.955,84. Ha estat un any de relacions, trucades i visites intensificades en els darrers mesos. Ahir la comissió mixta acordà finançar 19 projectes d'arreu de l'Estat per uns 6 M d'euros, quatre dels quals a Catalunya. Concretant, pel que fa al finançament del castell, cal recordar que s'ha conseguit la participació en un cinquanta per cent, respectivament, de l'1 per cent cultural de l'Incasol i, des d'ahir, de l'1 per cent cultural del Ministeri de Fomento.

L'alcalde d'Ascó hauria de tenir en compte l'opinió dels altres municipis i del conjunt del país

2008-10-27T02:35:00.000-07:00

Després de llegir les declaracions de l'alcalde d'Ascó que ahir van aparèixer als mitjans de comunicació, on afirmava que volia presentar el seu municipi a la convocatòria per ser la seu del magatzem temporal centralitzat (ATC) de residus nuclears, desmarcant-se de la resolució de rebuig expressada pel Parlament de Catalunya, pels consells comarcals i per la majoria d’ajuntaments de les Terres de l’Ebre, des d'Esquerra havíem de sortir-ne al pas. Així que, en tant que diputada que va coordinar i impulsar des del Grup Parlamentari la proposta de resolució de rebuig del Parlament calia fer un posicionament clar. Aquest tema és un d'aquells que anomenem de país, de política energètica, amb implicacions de molts tipus però, a més, és un tema de justícia perquè no es pot demanar a un territori, el nostre, que faci un pas endavant per incrementar la presència d’instal·lacions nuclears, i cal tenir poc criteri perquè ens ho vulguin imposar després de tot el que ha plogut. Per això un ajuntament, el que sigui i del color que sigui, no pot prendre una decisió d’aquest tipus sense tenir en compte l'opinió dels municipis veïns, perquè l’impacte d'aquestes instal·lacions també els afecta.

Sóc de l'opinió que les resolucions de les institucions estan per complir-se o canviar-les quan tens la majoria per fer-ho, però no per incomplir-les, i l’alcalde d’Ascó, per tant, hauria de ser sensible i solidari amb allò que la resta de municipis del seu voltant i el Parlament del seu país han expressat. Potser cal recordar-li quantes mocions ha enviat al Parlament de Catalunya per presentar temes sobre els quals demana el posicionament dels Grups Parlamentaris encara que la decisió final sigui competència d’altres administracions? Vull recordar que el contingut de la moció aprovada al Parlament de Catalunya reproduïa fidelment el contingut de les mocions aprovades per les institucions del territori i va rebre el suport d’ ERC, ICV i CiU (ho sap, l’Alcalde d’ Ascó?). Curiosament, els vots del PP i del PSC es van sumar per votar en contra.

Carles Gonzàlez, reelegit president de la Comarcal d'Esquerra al Montsià

2008-10-06T06:45:00.000-07:00

El passat dissabte 4 d’octubre, al Casal Cultural Municipal el Maset de la Ràpita, es va celebrar el Congrés comarcal d’Esquerra al Montsià, amb la presència d’una cinquantena de militants dels cent noranta cinc que té la comarcal. El Congrés va comptar amb les intervencions de Marta Cid, com a portaveu del Grup Comarcal d’Esquerra al Consell, i de Lluís Salvadó, com a secretari d’organització de la Federació de l’Ebre. Carles Gonzàlez, militant i regidor d’Amposta, en la seva primera intervenció va fer balanç de la feina feta i va agrair l’esforç i el treball de tots els membres de l’executiva sortint. Aquest informe destacava el creixement del nombre de militants i de vots experimentat per Esquerra a la comarca durant les eleccions del darrer cicle electoral, així com la important implantació assolida a les institucions municipals i comarcals del Montsià. L’informe presentat va ser aprovat per la totalitat dels assistents.

Després de posar-se a votació la candidatura presentada encapçalada pel mateix Gonzàlez, aquest va exposar les principals línies d’actuació, que passen pel creixement de militància i per intentar assolir representació municipal a tots els municipis del Montsià. Segons Gonzàlez, “cal que tinguem presència a pobles com Masdenverge o el Mas de Barberans, on a la resta d’eleccions tenim un nombre significatiu de vots, i en canvi a les municipals fins ara no hem pogut fer llista”. Per acabar la intervenció, Carles Gonzàlez, va afirmar que “l’èxit del nostre creixement ha estat el fet de treballar en positiu i en sumar esforços entre tots per tirar endavant el projecte d’Esquerra. I seguint aquesta mateixa divisa estic segur que encara assolirem més èxits”.

González, una vegada reelegit per unanimitat, va presentar i proposar els nous membres de la permanent comarcal, els quals també van ser avalats per la totalitat de la militància. La composició de la nova comarcal és la següent:

Josep Caparrós, Secretaria d’Organització
Paco Vidal, Secretaria de Finances
Marc Ferreres, Secretaria d’Imatge i Comunicació
Ignasi Caballé, Secretaria de Política Municipal
Araceli Subirats, Secretaria de la Dona
Laureano Torrén, Secretaria de Política Parlamentària
Marià Cano, Secretaria de Formació i Educació
Oriol Amat, Secretaria de Cultura i Joventut
Claudi Verge, Secretaria de Medi Ambient

Amb la mà estesa

2008-10-01T02:25:00.000-07:00

Sovint es parla de l’espai creixent que separa els interessos de la ciutadania i els temes de debat que ocupen les agendes d’aquells que els representen en les diverses institucions del nostre país. I aquesta percepció s’agreuja encara més quan les formacions polítiques entren en períodes congressuals, necessaris d’altra banda per definir quina serà la seva estructura i els eixos sobre els quals caldrà treballar en el futur.
Des d’un punt de vista territorial, Esquerra ha deixat enrere aquesta fase per encetar una nova etapa carregada d’il·lusió i amb moltes ganes d’obrir les portes d’unes sigles que no han parat de sumar adhesions en el transcurs d’aquests últims anys. Però per continuar avançant cal tenir present que determinades fractures només es poden corregir des de la proximitat i donant una resposta àgil a les preocupacions del dia a dia de les persones. Esquerra ha de continuar desplegant-se per l’Ebre amb la mà estesa i intensificant els seus esforços per estrènyer la distància que molt sovint encara la separa de tot l’entramat social que vertebra el nostre territori.
L’existència de moltes i diverses plataformes que cohabiten en la xarxa són una oportunitat per ampliar aquesta base social de la qual parlava abans. Hem de treballar tots plegats, cadascú des del seu àmbit, per identificar les escletxes que ens permetran donar a conèixer els elements que ens diferencien, és a dir, el nostre projecte. És per això que les sectorials, com a òrgans de debat que són per l’elaboració del discurs i posicionament públic d’Esquerra, han de convertir-se en veritables instruments que generin propostes engrescadores; perquè l’obertura passa per imprimir en les nostres actuacions una voluntat clara d’agradar i seduir.
Des de la secretaria d’Acció Política vull compartir amb tota la militància el meu compromís per treballar en aquesta direcció. Tenim 4 anys per endavant, amb moltes dificultats per vèncer, però estic convençut que aquesta línia ascendent que entre tots hem estat capaços de dibuixar continuarà el seu camí ascendent. Els senders costeruts no seran cap excusa per posar-nos-hi, entre altres coses, perquè mai no ho han estat!

Ramon Jornet substitueix Joaquim Fontoba a la Comarcal de la Terra Alta

2008-09-23T03:55:00.000-07:00

Dissabte passat, 20 de setembre, l'Assemblea comarcal de la Terra Alta va elegir la nova Executiva Comarcal. Un nou equip encapçalat per Ramon Jornet, un militant de llarga trajectòria al partit, i que amb la Carme Pelejà ha portat Esquerra a l'alcaldia de la Fatarella, i a crear una forta Seccio Local. Un excel·lent representant d'aquesta Esquerra que aspira a majories, que aspira a liderar el nostre territori.
Ramon ha substituit el gandesà Joaquim Fontoba, una institució a l'Esquerra de la comarca. President comarcal des del 1998, fent una llarga travesia pel desert, molts anys com a únic regidor de la comarca, picant massa vegades pedra en solitari.
Sempre he tingut la sensació que mai li hem reconegut prou la feina que ha fet, la dura feina de mirar enrere i trobar-se moltes vegades sol, de fer quilòmetres i quilòmetres per representar la comarca a la Regional, al Consell Nacional, durant anys i anys.
Abandona la Presidència comarcal després del salt de la comarca d'aquests últims anys, en els quals hem passat de ser ell l'únic regidor als 12 que tenim ara, a tenir dos alcaldies i mitja, a duplicar la nostra militància. Hem compartit aquests últims anys moltíssimes reunions per aixecar el partit a la comarca, i sempre, sempre, ho ha fet tot fàcil, amb respecte, honestedat i generositat.
Vull agrair-li personalment l'esforç de 10 anys, però queda pendent un agraïment més formal. En un col·lectiu de persones, de companys, el respecte i el reconeixement ha de marcar la nostra cultura com a partit a les Terres de l'Ebre.

Diada Nacional: vermut independentista!

2008-09-09T13:11:00.000-07:00

Enguany, la Diada Nacional de Catalunya la commemorarem a la ciutat de Tortosa amb un acte de caràcter popular: un vermut cap a la independència!

Aquest acte s'iniciarà a les 12.00 ( dotze del matí) a l'embarcador de Tortosa (davant el Club de Rem).

A més a més dels discursos commemoratius, també hi haurà la tradicional penjada de l'estelada gegant.

Un cop finalitzat aquest acte, es podrà compartir un dinar per uns quinze euros. Per tal d'apuntar-vos cal ficar-se en contacte amb la Seu regional.

Us hi esperem!

Ebrenca

2008-09-08T07:01:00.001-07:00

Hola!

Sóc la Montserrat Viña i Borrull, dona treballadora i mare de dos fills, nascuda a Prat de Comte ( Terra Alta) i resident a Móra la Nova (Ribera d'Ebre) on sóc regidora d'ERC-AM, de caràcter obert, senzill i optimista, vinculada al món sindical i polític per convicció.

Crec fermament que hem de treballar per tal d'aconseguir la igualtat d'oportunitats i formar part del projecte nacional que Esquerra té a les seves mans.

Anys són els que portem de lluita i és important per avançar exercir la solidaritat entre nosaltres, no hem de reivindicar alguns drets sinó la igualtat absoluta.

Hem de tendir ponts de comunicació per tal de resoldre les complexitats i els problemes conjuntament.

Dins del meu àmbit d' actuació les expectatives són moltes, treballant unides totes les Secretaries de la Dona de les Terres de l'Ebre (comarcals i locals) aconseguirem una consciència de la realitat social de les dones. Ens uneix la identificació amb unes terres, uns paisatges, uns pobles i una gent que ens han donat uns trets diferencials per tal d'assumir com a nostre un país de qualitat. Des de la meva identitat ebrenca, juntes en aquesta nova etapa donarem resposta a les necessitats, iniciatives i propostes de les dones del nostre territori.

Està clar que dintre de la Secretaria de la Dona d' Esquerra de les Terres de l'Ebre els hòmens no queden fora i que la seva presència i també les seves aportacions sempre seran benvingudes i considerades.

Us oferixo la meva total col·laboració i implicació en la nova tasca que a partir d' ara em correspon tirar endavant.