L'any 2008...

Realment ha estat un any intens. Des de la crisi de la Sequera del Baltasar (la crisi la va fer ell, no la sequera), fins al cementiri nuclear amb tots els incidents de les nuclears. Però si no en teniem prou, encara podia sortir l'alcalde de Riba-roja i els seus socis i defensar un abocador sobredimensionat i insostenible (en inversió, ús i ecològicament) per a la demanda del nostre territori.
Perquè a més, aquests projectes són contraris a un model de territori clar i definit, sostenible i modern, progressista i potent, que permet una construcció nacional sòlida i eficaç. Els cementiris, els abocadors, i certs projectes, només perpetuen el colonialisme, i la idea de perifèria i centre. I el nostre model no passa per aquí. Passa per la construcció nacional d'un país xarxa, ciutats grans enllaçades amb ciutats petites i amb pobles.
També ha sigut l'any de les eleccions, espanyoles i nord-americanes. I també ha sigut l'any en què l'estat, amb ZP al capdavant, ha invertit menys en tota la història a les Terres de l'Ebre (un 5%). Quan tenim obres tant trascendentals com l'autovia de l'inetior o la descontaminació de Flix, o qüestions tant fatídiques com l'Àngol d'Alcanar.
Però també hi ha dades positives: com per exemple que el govern català ha marcat data per a la recuperació de les 2 institucions que vam pedre al 1714 amb els Borbons: la Universitat i la Vegueria de les Terres de l'Ebre. Un territori no és res sense formació i innovació i recerca ni sense administració i poder de decisió. La data de tot plegat pot ser el 2011. O també el desplegament dels Mossos d'Esquadra que ja ha arribat a tot el país.
O també, el balanç de govern que ha posat sobre la taula que en 2 anys, a les Terres de l'Ebre s'han obert 170 equipaments nous, una xifra que mai ningú havia fet. El govern treballa, treballa bé i per tothom. Llàstima que no tinguem el finançament que convé a Catalunya, no només el que marca l'Estatut sinó un finançament equiparable al concert econòmic, perquè llavors sí que es podría fer front a la crisi des de Catalunya amb mecanismes potents i concrets, i propers que són els efectius. I a més, es podrien resoldre problemes reals com la Llei de la Dependència que ha deixat més de 30.000 persones que tenen dret a llei i que no perceben res, perquè el govern de l'Estat, el govern de ZP no tansols no aporta el que li toca a la Llei de la Dependència, sinó que a més, no resol el finançament de Catalunya.
Parlant de finançament, també ha sigut l'any, que la Generalitat i l'Estat han publicat les balances fiscals, i per primera vega a la història, Espanya ha reconegut l'expoli a Catalunya en materia de diners. I en part, aquest reconeixement del robatori, dificilment s'hagués manifestat si Esquerra no hagués estat a govern i defensant el país i la seva gent.