ACTE 2 ANYS DE GOVERN A L'EBRE

Amb la participació del Conseller Jordi Ausas i del President d'Esquerra, Joan Puigcercòs, la Federació d'Esquerra de l'Ebre vam celebrar dissabte passat un dels actes que marquen fites i provoquen inflexions. Amb les prop de 600 persones que omplien el Felip Pedrell, Esquerra a l'Ebre va demostrar força i cohesió. Vam demostrar que Esquerra avui és un partit de govern, en cultura de govern, madur, amb voluntat de majories, i amb un model de territori clar, ambiciós i que trenca amb el model d'economia colonial que encara avui alguns defensen al nostre territori. Avui tenim qui continua apostant a l'Ebre per una especialització industrial en abocadors: després de Tivissa ara ho intenten al Pinell de Brai, a Riba-roja i a Ascó. Les Terres de l'Ebre: el paradís dels abocadors.
Repeteixo la pregunta que vaig fer a l'acte: "Coneixeu algun alcalde d’Esquerra que posi granges de micos al seu poble? O macroabocadors? O cementeris nuclears? Veritat que no? Som la gent que ja hem dit prou a aquest model d’economia colonial que han aplicat durant dècades, i que alguns insisteixen a continuar aplicant!".
Estem construint les Terres de l'Ebre, des del Govern de Catalunya, des dels ajuntaments i consells comarcals, i prompte, des de la Vegueria de l'Ebre, amb voluntat de lideratge, amb la voluntat que este territori jugue a primera divisió.

L'any 2008...

Realment ha estat un any intens. Des de la crisi de la Sequera del Baltasar (la crisi la va fer ell, no la sequera), fins al cementiri nuclear amb tots els incidents de les nuclears. Però si no en teniem prou, encara podia sortir l'alcalde de Riba-roja i els seus socis i defensar un abocador sobredimensionat i insostenible (en inversió, ús i ecològicament) per a la demanda del nostre territori.
Perquè a més, aquests projectes són contraris a un model de territori clar i definit, sostenible i modern, progressista i potent, que permet una construcció nacional sòlida i eficaç. Els cementiris, els abocadors, i certs projectes, només perpetuen el colonialisme, i la idea de perifèria i centre. I el nostre model no passa per aquí. Passa per la construcció nacional d'un país xarxa, ciutats grans enllaçades amb ciutats petites i amb pobles.
També ha sigut l'any de les eleccions, espanyoles i nord-americanes. I també ha sigut l'any en què l'estat, amb ZP al capdavant, ha invertit menys en tota la història a les Terres de l'Ebre (un 5%). Quan tenim obres tant trascendentals com l'autovia de l'inetior o la descontaminació de Flix, o qüestions tant fatídiques com l'Àngol d'Alcanar.
Però també hi ha dades positives: com per exemple que el govern català ha marcat data per a la recuperació de les 2 institucions que vam pedre al 1714 amb els Borbons: la Universitat i la Vegueria de les Terres de l'Ebre. Un territori no és res sense formació i innovació i recerca ni sense administració i poder de decisió. La data de tot plegat pot ser el 2011. O també el desplegament dels Mossos d'Esquadra que ja ha arribat a tot el país.
O també, el balanç de govern que ha posat sobre la taula que en 2 anys, a les Terres de l'Ebre s'han obert 170 equipaments nous, una xifra que mai ningú havia fet. El govern treballa, treballa bé i per tothom. Llàstima que no tinguem el finançament que convé a Catalunya, no només el que marca l'Estatut sinó un finançament equiparable al concert econòmic, perquè llavors sí que es podría fer front a la crisi des de Catalunya amb mecanismes potents i concrets, i propers que són els efectius. I a més, es podrien resoldre problemes reals com la Llei de la Dependència que ha deixat més de 30.000 persones que tenen dret a llei i que no perceben res, perquè el govern de l'Estat, el govern de ZP no tansols no aporta el que li toca a la Llei de la Dependència, sinó que a més, no resol el finançament de Catalunya.
Parlant de finançament, també ha sigut l'any, que la Generalitat i l'Estat han publicat les balances fiscals, i per primera vega a la història, Espanya ha reconegut l'expoli a Catalunya en materia de diners. I en part, aquest reconeixement del robatori, dificilment s'hagués manifestat si Esquerra no hagués estat a govern i defensant el país i la seva gent.

Netegem l'Ebre, invertim pel futur

El desplegament del Pla de Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE) no acaba de reprendre. Des de les darreres eleccions espanyoles que tot està en un llarguíssim stand-by. No anem bé, centenars de milions d’euros en inversions aturades als llimbs de l’Estat, entre Madrid i Saragossa, entre el Ministeri i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

L’únic moviment seriós que ha fet aquest any Acuamed, l’empresa estatal gestora dels projectes derivats del PIPDE, ha estat les expropiacions dels pous de Vinallop. I estan com estan, parades, com la resta de les actuacions derivades del projecte de la descontaminació de l’embassament de Flix. I això que les obres van ser adjudicades el 31 de març passat, aviat farà 8 mesos.

Unes expropiacions que s’han fet sense la recomanable informació prèvia cap al veïns afectats. Forma de procedir que ha fet aixecar les legítimes ires dels propietaris objecte d’expropiació, entre els quals l’Ajuntament de Tortosa, que van negar-se a signar les actes d’expropiació. Les publicacions al BOE són legals, de ben segur, però sempre és recomanable més informació als afectats en actuacions d’aquest nivell de sensibilitat. I a sobre, en lloc d’assumir els errors, en lloc de fer acte de constricció i corregir els errors, es carrega els neulers cap a la confusió generada sobre el futur ús dels pous.

En el marc d’una roda de premsa sobre pressupostos, diversos representants del Govern de Catalunya a les Terres de l’Ebre plantegem públicament la possibilitat que aquests pous, una vegada passada la neteja de Flix, serveixin per a ús del territori. Possibilitat que feia més de 2 anys que plantejàvem als responsables de la CHE, tant des de l’Ajuntament de Tortosa, com des de la mateixa Generalitat. Sempre és millor que tinguem la gestió i la clau dels pous a les Terres de l’Ebre que no pas a Madrid o a Saragossa. No obstant, aquest és un aspecte menor.

I ara, si us plau, fem via amb les obres de Flix: és important que des de l’Estat es resolguin amb celeritat els problemes amb les expropiacions, des del respecte, el diàleg i la transparència cap als afectats. Cal que paral·lelament implementem de forma coordinada solucions per al subministrament alternatiu davant d’emergències del nucli de Tortosa, i que solucionem els problemes que apareguin derivats dels plans locals d’emergències. Tenim un any per endavant mentre no entren les màquines dins de l’embassament per a afinar totes aquestes qüestions.

Per a les Terres de l’Ebre, ho dic una vegada més, netejar l’Ebre, netejar l’embassament de Flix, és fonamental per al nostre futur desenvolupament ambiental i econòmic.

CTM Flix, Tecnologia Ambiental

La revista del CTM Centre Tecnològic ofereix un ampli reportatge de la inauguració el passat 10 d'octubre del nou laboratori CTM Flix Tecnologia Ambiental situat al Polígon Industrial la Devesa, dins del Centre d'Empreses la Ribera. Fixant com el seu principal objectiu el donar suport a les empreses i administtracions del territori en R+D ambiental. Podeu veure i llegir la revista en format pdf clicant damunt la revista.

Presentació del llibre "Roc Llop. L'exili d'un poeta miravetà" a Móra la Nova

La Secció Local d'Esquerra de Móra la Nova ens ha convidat a la presentació del treball d'assaig guanyador de la XIII edició del premi Artur Bladé i Desumvila: Roc Llop i Convalia l'exili d'un poeta miravetà, el presentarà Miquel Esteve, escriptor i guanyador del Premi de Narrativa Ribera d'Ebre 2007, amb l'obra Heydrich i les noies del saló Kitty, que també va sortir publicat l'agost d'enguany.
La presentació del llibre sobre Roc Llop, que vam treballar amb l'Emigdi Subirats, serà aquest dissabte, 29 de novembre, a les 20:00 h al Local de la Secció Local de Móra la Nova (C. Sant Doménec).

Hi esteu convidats!

Parlant de Flix al Senat

Aquesta tarda al Senat s'ha parlat de Flix en dues intervencions davant la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, per tractar la situació de les estacions d'Ascó Flix i Riba-roja d'Ebre, i davant la ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, per parlar dels imminents treballs de descontaminació de l'embassament, de la pregunta oral que he realitzat a la ministra de Foment, vagi per endavant una nota de premsa:

Muñoz li ha recordat la importància d’aquestes estacions dins del Pla d’Emergència Nuclear i de Seguretat Química a la ministra, que justifica l’automatització perquè “redueix el factor de risc per errada humana

El senador republicà Pere Muñoz, portaveu de l'Entesa Catalana de Progrés en la Comissió de Foment del Senat, ha preguntat a la Ministra de Foment, durant la seva compareixença en el Ple del Senat, si el seu Ministeri i l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) pensen mantenir el personal laboral de les estacions de tren d’Ascó, Flix i Riba-roja d’Ebre. Muñoz ha recordat que el 17 de juliol de 2008, la direcció executiva de Circulació d’ADIF va presentar un informe que preveu reduir el personal de d’aquestes tres estacions abans d’acabar l’any, fet que suposaria la possible supressió d’aquests setze llocs de treball, i un empitjorament de l’atenció als viatgers, així com una reducció del servei de comunicació d’incidències a la línia ferroviària. A més, Pere Muñoz ha remarcat que ningú s’ha dirigit als ajuntaments d’aquestes localitats per informar d’aquesta decisió. Muñoz ha destacat que aquestes estacions estan dins la zona del Pla d’Emergència Nuclear (PENTA) i del Pla d’Emergència del Sector Químic, i estan sotmeses diàriament a un important trànsit de mercaderies perilloses. Fins i tot es consideren espais de confinament en cas d’emergència nuclear o química, i un punt des d’on s’hauria d’evacuar la població. Segons Muñoz, les característiques de les estacions i la necessitat de tenir un personal que en cas d’accident activi els plans d’actuació desaconsellen del tot el desmantellament de les estacions i del seu personal.

La Ministra ha dit que no hi haurà ni detenció ni disminució del servei ferroviari amb el Pla que Adif pensa aplicar a aquestes estacions. Es tracta, segons Álvarez, d’avenços tecnològics per a la millora de la qualitat de servei a partir de la instal·lació de centres de trànsit centralitzat, un projecte que ja s’està aplicant a tot l’Estat perquè, ha afirmat «l’automatització redueix el factor de risc per errada humana». Segons la Ministra, «no és necessària la presència permanent de personal humà» i ha afegit que Adif ha arribat a acords amb els treballadors afectats per reocupar-los.

El senador Pere Muñoz ha lamentat la poca claredat de la Ministra en la seva resposta: «La resposta no aclareix els nostres dubtes i sembla que la seva intenció es reduir el personal en benefici de l’automatització, malgrat que no sabem si el reduiran del tot ni si pensen informar de tot això als ajuntaments afectats. Esperem que les mesures que ha explicat la Ministra no suposin un augment del risc en l’activació d’actuacions davant possibles incidències, i que el servei als viatgers no se’n ressenti, aspecte, aquest últim, que de veritat dubto sigui així», ha conclòs el senador d’Esquerra Pere Muñoz."

L'economia de la Ribera d'Ebre

Un anys més, Caixa Catalunya ha publicat l'Anuari Econòmic Comarcal, que estudia amb profunditat els sectors econòmics i l'estructura i variació del Producte Interior Brut. Novament, la Ribera d'Ebre, i són les dades del 2007, apareix a la cua, i de fet, és l'única comarca de Catalunya que té una variació del PIB negativa. És a dir, que al 2007 ha reduït, fins al punt de decréixer, la seva producció. I per què?
Explica aquest empitjorament la dinàmica industrial, que intensifica el ritme de caiguda del 0,58 al 3,52% i resta 2,38 punts percentuals al creixement de la comarca. També davalla el sector primari, fins al 8,08%, des de l’avanç del 5,72% un any abans. Addicionalment, l’activitat terciària s’alenteix, del 4,74 al 4,38%. Només el sector de la construcció millora el seu registre, passant del 6,43 al 6,78%. Amb aquestes dades, el creixement acumulat entre el 2000 i el 2007 se situa en el 27,8%, davant el 27,9% de les Terres de l’Ebre i per sobre de l'alça acumulada del conjunt català (23,4%). L'excessiva dependència del sector industrial (especialment l'energètic, que és més d'un 81%) provoca que una davallada lleu en aquest sector afecti, i moltíssim, l'economia de la nostra comarca.
En el sector industrial, la principal branca d’activitat de la comarca, l’energia, l'aigua i extractives (pes del 81,4%), mostra una caiguda del 4,8%, parcialment compensada per la química, la segona per ordre d’importància (pes del’11,1%), la qual avança del 7,5%.I tot plegat, tenint en compte que, encara al 2007, el sector de la construcció començava a frenar però encara creixia, i molt. Per al 2008, l'any que vivim, les dades poden ser força més dures. És evident que estem tardant massa en diversificar l'economia i apostar per sectors productius inclusius i compatibles entre si que, a més, aportin creixement econòmic i demogràfic.

Pregunta a la ministra sobre les estacions d'Ascó, Flix i Riba-roja d'Ebre

Aquest matí he registrat al Senat una nova pregunta oral relacionada aquest cop amb el tema del personal de les estacions de Tren d'Ascó, Flix i Riba-roja d'Ebre. L'Entesa Catalana de Progrés ha fet el següent comunicat de premsa, a la que hi afegeixo la pregunta realitzada al registre:
“El senador per Tarragona, Pere Muñoz, portaveu de l'Entesa en la Comissió de Foment, preguntarà el pròxim dimarts 25 de novembre al Govern en el Ple del Senat, si ADIF pensa mantenir el personal laboral de les estacions de tren d'Ascó, Flix i Riba-roja, englobades totes elles en el Pla d'Emergència Nuclear i del Pla d'Emergència del sector químic de Flix.Muñoz recordarà que el 17 de juliol de 2008, la direcció executiva de Circulació d'ADIF va presentar un informe que preveu reduir serveis i personal d'aquestes tres estacions, el que suposaria la supressió de 16 llocs de treball i l'empitjorament de l'atenció als viatgers pel que es refereix a venda de bitllets, informació i comunicació d'incidències. No obstant això, Muñoz remarca que ningú s'ha dirigit als ajuntaments d'aquestes localitats per a informar d'aquesta decisió.Són estacions amb molt trànsit de mercaderies perilloses, per la qual cosa, si es produís algun incident greu, podria faltar personal per a activar plans d'actuació. Aquestes estacions es consideren espais de confinament en cas d'emergència nuclear i química i punt d'evacuació de la població.Per tot això, l'Entesa creu desaconsellable la reducció de personal de les estacions ferroviàries d'Ascó, Flix i Riba-roja.”Pregunta número 8 de l'ordre del dia del proper dimarts a realitzar a la ministra de Foment Magdalena Alvarez, però que a darrera hora s'ha ajornat ja que, segons el seu cap de gabinet, la ministra no pot assistir el dia 15 al senat."

8) De D. PERE MUÑOZ HERNÁNDEZ, del GRUPO PARLAMENTARIOENTESA CATALANA DE PROGRÉS, sobre las previsiones del Ministerio de Fomento y de la entidad pública empresarial Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) con respecto al mantenimiento del personal laboral de las estaciones de tren de Ascó, Flix y Riba−roja d’Ebre, en la provincia de Tarragona. (Publicada en el Boletín Oficial de las Cortes Generales, Senado, Serie I, número 130, de fecha 24 de noviembre de 2008).(Núm. exp. S. 680/000189)"

El nostre model: actuar avui, pensant en el demà

Massa sovint es palesa la divergència sobre quin és el model de creixement i de desenvolupament de la nostra comarca. I un model conté diverses variables, i ha de tendir cap a la diversitat i la cohesió. Els models de creixement enfocats des d'una visió monolítica que només se sustenti en el creixement en un sol dels sectors productius, i que per tant acabi generant de nou una economia monodependent, és més propi de models reaccionaris i noucentistes que de l'economia de progrés necessària al segle XXI. No podem seguir fonamentant el nostre creixement en la implantació de grans projectes industrials, que a curt termini són incompatibles amb altres sectors de producció, i que a llarg termini acabin hipotecant la nostra comarca, que acabin hipotecant el conjunt dels nostres pobles.
Perquè el model pel que hem d'apostar és el model de l'economia oberta, diversificada, amb fonament d'innovació. És l'economia dels petits polígons indústrials, que hem de treballar per nodrir de serveis. És l'economia de les petites i mitjans empreses i de les empreses familars, i del sector serveis, un model d'economia que, a més, no és incompatible amb l'agricultura i el turisme cultural i de qualitat, amb la potenciació dels productes locals. És un model de progrés. D'un progrés que requereix molts més esforços però, que a més de la sostenibilitat ambientalista, esdevé fonament d'un escenari de futur més prosper i sostingut, diversificat, necessari.Aquest és un bon model, i els polítics bons el defensen encara que suposi molts més esforços. I els polítics dolents, aposten pel model de creixement ràpid i monolític i noucentista, perquè és de poca feina, i de resultats ràpids, encara que s'hipotequi el futur del territori, perquè als polítics dolents al capdavall, se'ls en fot el futur més enllà d'una o dos legislatures.

500.000 euros per al castell de Flix

Una molt bona notícia per al poble de Flix ha estat l'acord de la Comissió Mixta de l'1 per cent cultural del ministeri de Fomento de finançar la restauració del castell carlí de Flix per un import de 253.977,92 euros, d'un total de 507.955,84. Ha estat un any de relacions, trucades i visites intensificades en els darrers mesos. Ahir la comissió mixta acordà finançar 19 projectes d'arreu de l'Estat per uns 6 M d'euros, quatre dels quals a Catalunya. Concretant, pel que fa al finançament del castell, cal recordar que s'ha conseguit la participació en un cinquanta per cent, respectivament, de l'1 per cent cultural de l'Incasol i, des d'ahir, de l'1 per cent cultural del Ministeri de Fomento.

L'alcalde d'Ascó hauria de tenir en compte l'opinió dels altres municipis i del conjunt del país

Després de llegir les declaracions de l'alcalde d'Ascó que ahir van aparèixer als mitjans de comunicació, on afirmava que volia presentar el seu municipi a la convocatòria per ser la seu del magatzem temporal centralitzat (ATC) de residus nuclears, desmarcant-se de la resolució de rebuig expressada pel Parlament de Catalunya, pels consells comarcals i per la majoria d’ajuntaments de les Terres de l’Ebre, des d'Esquerra havíem de sortir-ne al pas. Així que, en tant que diputada que va coordinar i impulsar des del Grup Parlamentari la proposta de resolució de rebuig del Parlament calia fer un posicionament clar. Aquest tema és un d'aquells que anomenem de país, de política energètica, amb implicacions de molts tipus però, a més, és un tema de justícia perquè no es pot demanar a un territori, el nostre, que faci un pas endavant per incrementar la presència d’instal·lacions nuclears, i cal tenir poc criteri perquè ens ho vulguin imposar després de tot el que ha plogut. Per això un ajuntament, el que sigui i del color que sigui, no pot prendre una decisió d’aquest tipus sense tenir en compte l'opinió dels municipis veïns, perquè l’impacte d'aquestes instal·lacions també els afecta.

Sóc de l'opinió que les resolucions de les institucions estan per complir-se o canviar-les quan tens la majoria per fer-ho, però no per incomplir-les, i l’alcalde d’Ascó, per tant, hauria de ser sensible i solidari amb allò que la resta de municipis del seu voltant i el Parlament del seu país han expressat. Potser cal recordar-li quantes mocions ha enviat al Parlament de Catalunya per presentar temes sobre els quals demana el posicionament dels Grups Parlamentaris encara que la decisió final sigui competència d’altres administracions? Vull recordar que el contingut de la moció aprovada al Parlament de Catalunya reproduïa fidelment el contingut de les mocions aprovades per les institucions del territori i va rebre el suport d’ ERC, ICV i CiU (ho sap, l’Alcalde d’ Ascó?). Curiosament, els vots del PP i del PSC es van sumar per votar en contra.