L'any 2008...

Realment ha estat un any intens. Des de la crisi de la Sequera del Baltasar (la crisi la va fer ell, no la sequera), fins al cementiri nuclear amb tots els incidents de les nuclears. Però si no en teniem prou, encara podia sortir l'alcalde de Riba-roja i els seus socis i defensar un abocador sobredimensionat i insostenible (en inversió, ús i ecològicament) per a la demanda del nostre territori.
Perquè a més, aquests projectes són contraris a un model de territori clar i definit, sostenible i modern, progressista i potent, que permet una construcció nacional sòlida i eficaç. Els cementiris, els abocadors, i certs projectes, només perpetuen el colonialisme, i la idea de perifèria i centre. I el nostre model no passa per aquí. Passa per la construcció nacional d'un país xarxa, ciutats grans enllaçades amb ciutats petites i amb pobles.
També ha sigut l'any de les eleccions, espanyoles i nord-americanes. I també ha sigut l'any en què l'estat, amb ZP al capdavant, ha invertit menys en tota la història a les Terres de l'Ebre (un 5%). Quan tenim obres tant trascendentals com l'autovia de l'inetior o la descontaminació de Flix, o qüestions tant fatídiques com l'Àngol d'Alcanar.
Però també hi ha dades positives: com per exemple que el govern català ha marcat data per a la recuperació de les 2 institucions que vam pedre al 1714 amb els Borbons: la Universitat i la Vegueria de les Terres de l'Ebre. Un territori no és res sense formació i innovació i recerca ni sense administració i poder de decisió. La data de tot plegat pot ser el 2011. O també el desplegament dels Mossos d'Esquadra que ja ha arribat a tot el país.
O també, el balanç de govern que ha posat sobre la taula que en 2 anys, a les Terres de l'Ebre s'han obert 170 equipaments nous, una xifra que mai ningú havia fet. El govern treballa, treballa bé i per tothom. Llàstima que no tinguem el finançament que convé a Catalunya, no només el que marca l'Estatut sinó un finançament equiparable al concert econòmic, perquè llavors sí que es podría fer front a la crisi des de Catalunya amb mecanismes potents i concrets, i propers que són els efectius. I a més, es podrien resoldre problemes reals com la Llei de la Dependència que ha deixat més de 30.000 persones que tenen dret a llei i que no perceben res, perquè el govern de l'Estat, el govern de ZP no tansols no aporta el que li toca a la Llei de la Dependència, sinó que a més, no resol el finançament de Catalunya.
Parlant de finançament, també ha sigut l'any, que la Generalitat i l'Estat han publicat les balances fiscals, i per primera vega a la història, Espanya ha reconegut l'expoli a Catalunya en materia de diners. I en part, aquest reconeixement del robatori, dificilment s'hagués manifestat si Esquerra no hagués estat a govern i defensant el país i la seva gent.

L'alcalde d'Ascó hauria de tenir en compte l'opinió dels altres municipis i del conjunt del país

Després de llegir les declaracions de l'alcalde d'Ascó que ahir van aparèixer als mitjans de comunicació, on afirmava que volia presentar el seu municipi a la convocatòria per ser la seu del magatzem temporal centralitzat (ATC) de residus nuclears, desmarcant-se de la resolució de rebuig expressada pel Parlament de Catalunya, pels consells comarcals i per la majoria d’ajuntaments de les Terres de l’Ebre, des d'Esquerra havíem de sortir-ne al pas. Així que, en tant que diputada que va coordinar i impulsar des del Grup Parlamentari la proposta de resolució de rebuig del Parlament calia fer un posicionament clar. Aquest tema és un d'aquells que anomenem de país, de política energètica, amb implicacions de molts tipus però, a més, és un tema de justícia perquè no es pot demanar a un territori, el nostre, que faci un pas endavant per incrementar la presència d’instal·lacions nuclears, i cal tenir poc criteri perquè ens ho vulguin imposar després de tot el que ha plogut. Per això un ajuntament, el que sigui i del color que sigui, no pot prendre una decisió d’aquest tipus sense tenir en compte l'opinió dels municipis veïns, perquè l’impacte d'aquestes instal·lacions també els afecta.

Sóc de l'opinió que les resolucions de les institucions estan per complir-se o canviar-les quan tens la majoria per fer-ho, però no per incomplir-les, i l’alcalde d’Ascó, per tant, hauria de ser sensible i solidari amb allò que la resta de municipis del seu voltant i el Parlament del seu país han expressat. Potser cal recordar-li quantes mocions ha enviat al Parlament de Catalunya per presentar temes sobre els quals demana el posicionament dels Grups Parlamentaris encara que la decisió final sigui competència d’altres administracions? Vull recordar que el contingut de la moció aprovada al Parlament de Catalunya reproduïa fidelment el contingut de les mocions aprovades per les institucions del territori i va rebre el suport d’ ERC, ICV i CiU (ho sap, l’Alcalde d’ Ascó?). Curiosament, els vots del PP i del PSC es van sumar per votar en contra.