ACTE 2 ANYS DE GOVERN A L'EBRE

Amb la participació del Conseller Jordi Ausas i del President d'Esquerra, Joan Puigcercòs, la Federació d'Esquerra de l'Ebre vam celebrar dissabte passat un dels actes que marquen fites i provoquen inflexions. Amb les prop de 600 persones que omplien el Felip Pedrell, Esquerra a l'Ebre va demostrar força i cohesió. Vam demostrar que Esquerra avui és un partit de govern, en cultura de govern, madur, amb voluntat de majories, i amb un model de territori clar, ambiciós i que trenca amb el model d'economia colonial que encara avui alguns defensen al nostre territori. Avui tenim qui continua apostant a l'Ebre per una especialització industrial en abocadors: després de Tivissa ara ho intenten al Pinell de Brai, a Riba-roja i a Ascó. Les Terres de l'Ebre: el paradís dels abocadors.
Repeteixo la pregunta que vaig fer a l'acte: "Coneixeu algun alcalde d’Esquerra que posi granges de micos al seu poble? O macroabocadors? O cementeris nuclears? Veritat que no? Som la gent que ja hem dit prou a aquest model d’economia colonial que han aplicat durant dècades, i que alguns insisteixen a continuar aplicant!".
Estem construint les Terres de l'Ebre, des del Govern de Catalunya, des dels ajuntaments i consells comarcals, i prompte, des de la Vegueria de l'Ebre, amb voluntat de lideratge, amb la voluntat que este territori jugue a primera divisió.

L'any 2008...

Realment ha estat un any intens. Des de la crisi de la Sequera del Baltasar (la crisi la va fer ell, no la sequera), fins al cementiri nuclear amb tots els incidents de les nuclears. Però si no en teniem prou, encara podia sortir l'alcalde de Riba-roja i els seus socis i defensar un abocador sobredimensionat i insostenible (en inversió, ús i ecològicament) per a la demanda del nostre territori.
Perquè a més, aquests projectes són contraris a un model de territori clar i definit, sostenible i modern, progressista i potent, que permet una construcció nacional sòlida i eficaç. Els cementiris, els abocadors, i certs projectes, només perpetuen el colonialisme, i la idea de perifèria i centre. I el nostre model no passa per aquí. Passa per la construcció nacional d'un país xarxa, ciutats grans enllaçades amb ciutats petites i amb pobles.
També ha sigut l'any de les eleccions, espanyoles i nord-americanes. I també ha sigut l'any en què l'estat, amb ZP al capdavant, ha invertit menys en tota la història a les Terres de l'Ebre (un 5%). Quan tenim obres tant trascendentals com l'autovia de l'inetior o la descontaminació de Flix, o qüestions tant fatídiques com l'Àngol d'Alcanar.
Però també hi ha dades positives: com per exemple que el govern català ha marcat data per a la recuperació de les 2 institucions que vam pedre al 1714 amb els Borbons: la Universitat i la Vegueria de les Terres de l'Ebre. Un territori no és res sense formació i innovació i recerca ni sense administració i poder de decisió. La data de tot plegat pot ser el 2011. O també el desplegament dels Mossos d'Esquadra que ja ha arribat a tot el país.
O també, el balanç de govern que ha posat sobre la taula que en 2 anys, a les Terres de l'Ebre s'han obert 170 equipaments nous, una xifra que mai ningú havia fet. El govern treballa, treballa bé i per tothom. Llàstima que no tinguem el finançament que convé a Catalunya, no només el que marca l'Estatut sinó un finançament equiparable al concert econòmic, perquè llavors sí que es podría fer front a la crisi des de Catalunya amb mecanismes potents i concrets, i propers que són els efectius. I a més, es podrien resoldre problemes reals com la Llei de la Dependència que ha deixat més de 30.000 persones que tenen dret a llei i que no perceben res, perquè el govern de l'Estat, el govern de ZP no tansols no aporta el que li toca a la Llei de la Dependència, sinó que a més, no resol el finançament de Catalunya.
Parlant de finançament, també ha sigut l'any, que la Generalitat i l'Estat han publicat les balances fiscals, i per primera vega a la història, Espanya ha reconegut l'expoli a Catalunya en materia de diners. I en part, aquest reconeixement del robatori, dificilment s'hagués manifestat si Esquerra no hagués estat a govern i defensant el país i la seva gent.

Netegem l'Ebre, invertim pel futur

El desplegament del Pla de Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE) no acaba de reprendre. Des de les darreres eleccions espanyoles que tot està en un llarguíssim stand-by. No anem bé, centenars de milions d’euros en inversions aturades als llimbs de l’Estat, entre Madrid i Saragossa, entre el Ministeri i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

L’únic moviment seriós que ha fet aquest any Acuamed, l’empresa estatal gestora dels projectes derivats del PIPDE, ha estat les expropiacions dels pous de Vinallop. I estan com estan, parades, com la resta de les actuacions derivades del projecte de la descontaminació de l’embassament de Flix. I això que les obres van ser adjudicades el 31 de març passat, aviat farà 8 mesos.

Unes expropiacions que s’han fet sense la recomanable informació prèvia cap al veïns afectats. Forma de procedir que ha fet aixecar les legítimes ires dels propietaris objecte d’expropiació, entre els quals l’Ajuntament de Tortosa, que van negar-se a signar les actes d’expropiació. Les publicacions al BOE són legals, de ben segur, però sempre és recomanable més informació als afectats en actuacions d’aquest nivell de sensibilitat. I a sobre, en lloc d’assumir els errors, en lloc de fer acte de constricció i corregir els errors, es carrega els neulers cap a la confusió generada sobre el futur ús dels pous.

En el marc d’una roda de premsa sobre pressupostos, diversos representants del Govern de Catalunya a les Terres de l’Ebre plantegem públicament la possibilitat que aquests pous, una vegada passada la neteja de Flix, serveixin per a ús del territori. Possibilitat que feia més de 2 anys que plantejàvem als responsables de la CHE, tant des de l’Ajuntament de Tortosa, com des de la mateixa Generalitat. Sempre és millor que tinguem la gestió i la clau dels pous a les Terres de l’Ebre que no pas a Madrid o a Saragossa. No obstant, aquest és un aspecte menor.

I ara, si us plau, fem via amb les obres de Flix: és important que des de l’Estat es resolguin amb celeritat els problemes amb les expropiacions, des del respecte, el diàleg i la transparència cap als afectats. Cal que paral·lelament implementem de forma coordinada solucions per al subministrament alternatiu davant d’emergències del nucli de Tortosa, i que solucionem els problemes que apareguin derivats dels plans locals d’emergències. Tenim un any per endavant mentre no entren les màquines dins de l’embassament per a afinar totes aquestes qüestions.

Per a les Terres de l’Ebre, ho dic una vegada més, netejar l’Ebre, netejar l’embassament de Flix, és fonamental per al nostre futur desenvolupament ambiental i econòmic.

De Tortosa a la Villa y Corte

Aquest matí, els princeps (d'Astúries) d'Espanya han visitat Tortosa. La Villa y corte ha arribat a la capital del Baix Ebre, amb un desplegament sense precedents que ha acabat amb el decomís d'estel·lades i banderes republicanes. Una vegada més, la monarquia és intocable i inqüestionable. Ho recull l'Avui:

Societat

Protestes en la visita dels prínceps d'Astúries a TortosaEls prínceps d'Astúries, Felip de Borbó i Letizia Ortiz, han visitat aquest dijous al migdia la ciutat de Tortosa per clausurar oficialment els actes del centenari de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació

I també l'ACN

Tortosa 11.12.2008 - 17:41 hs

Els prínceps d'Astúries, Felip de Borbó i Letizia Ortiz, han visitat aquest dijous al migdia la ciutat de Tortosa per clausurar oficialment els actes del centenari de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació. Abans de presidir un dinar amb la cúpula cameral i diversos empresaris i dirigents polítics del territori, els prínceps han visitat l'Ajuntament de Tortosa, on han saludat la corporació i han signat el llibre d'honor.

La visita ha estat envoltada d'extraordinàries mesures de seguretat i un desplegament de cossos policials sense precedents. Això ha creat alguns moments de tensió, com quan agents dels Mossos d'Esquadra han retingut, davant del mercat municipal, prop d'una quinzena de joves amb banderes antimonàrquiques que es dirigien cap a la plaça consistorial per mostrar el seu rebuig a la monarquia. Les banderes han estat requisades i el grup de joves ha estat identificat mentre es trobaven retinguts a les portes del mercat municipal durant l'acte a l'Ajuntament.

D'altra banda, agents policials han arrabassat a un vianant la seva bandera republicana, un emblema que, arran de la visita borbònica, s'han fet veure aquest dijous en alguns balcons de la ciutat de Tortosa.

Lo monument de Tortosa...

L'any 1966, el General Franco va inaugurar un monument conegut per tots, perquè de fet s'ha convertit en la postaleta de Tortosa. "El monument" és un clar símbol d'exhaltació del règim franquista, a diferència d'altres simbols que poden reivindicar la pèrdua de llibertats, com la placa d'un carrer a la derrota, etc.
Com si no anés amb Tortosa, alguns assenten que ara no és una prioritat, o que allò s'ha de quedar allí. Els que sustenten el seu argument en que això no cal tocar-ho, semblen més propers a la mentalitat noucentista i reaccionaria, que no pas al pensament de consideració per iguals, d'evitar vencedors i vençuts, i de tòrcer d'una vegada per totes els simbols d'un règim il·legal, totalitari, antidemocràtic, i criminal.
El futur del símbol d'exhaltació podria passar per la retirada i la ubicació en un lloc més discret, destinat a la memòria, a la Pau, i a la llibertat, i a interpretar la Batalla de l'Ebre, on quedés tot plegat ben contextualitzat i, evidentment, fos visitable. Aixó seria un símbol i model de memorial democràtic.
I parlant de Memorial Democràtric, aquesta Direcció General del Departament de Saura, s'ha ofert a pagar la retirada del monument. Per una vegada, i que no serveixi de precedent, m'agrada la idea dels ecosocialites.
A la Xarxa Social Facebook, ha surtit un grup de suport a la retirada del monument. Al grup s'hi han afegit ja més de 500 persones donant suport a la retirada del monument i només 3 dies.

Fòrum Europa, vet al Senat i Euromed a l'Aldea

Avui a les 9 del matí he participat en un esmorzar col·loqui informatiu de la tribuna Fòrum Europa a Madrid, on Joan Puigcercós ha fet un repàs de la situació política i econòmica actual. De tot plegat, el mitjans de comunicació han destacat, entre d’altres, que "s'ha mostrat confiat que l'alt tribunal buscarà una fórmula perquè la carta catalana es pugui desenvolupar i pugui complir els seus objectius i no creu oportú un avançament electoral" ja que "davant d'una crisi com l'actual i amb una negociació de finançament sobre la taula, anar a eleccions anticipades seria una irresponsabilitat i el millor regal que es pot fer al govern espanyol" que, d'aquesta manera, "podria retardar sine die el seu compromís en matèria de finançament autonòmic".
Quant al l’altre tema d’actualitat, el possible vet dels senadors d’ERC al pressupostos generals de l’estat, Puigcercós ja ha admès que "si no hi ha esmenes, caldrà plantejar-se, segurament, el vet". Les esmenes que ERC està negociant amb el PSOE es refereixen especialment a l'ampliació de la dotació econòmica de la Llei de dependència (800 milions d'euros), l'augment del fons d'integració d'immigrants (200 milions), el fons de complementació de pensions (100 milions), diverses partides destinades a les PIME, i d'altres de més territorials. Cal recordar que en aquests moments, si el PP (123 senadors) i CiU (7) votessin junts, sumant els dos senadors d'ICV i EUiA només faltaria un vot per a la majoria absoluta (133). Per tant, la decisió d'ERC és molt important.

Després he assistit a la Comissió de Foment del Senat, on he defensat i s’ha aprovat, amb els vots a favor de CIU, PP i PNB i en contra del PSOE, la moció de l'Entesa Catalana de Progrés en què s'insta el govern central a que, com a mínim, un servei d'Euromed en sentit Barcelona-Alacant i Alacant-Barcelona pari diàriament a l'estació L'Aldea a partir de gener de 2009. Alguns diaris digitals n’han fet ressò, segurament “la Malla” és qui n’ha donat més detalls. Entre d’altres, ha esmentat: “El senador d'Entesa Catalana de Progrés Pere Muñoz ha recordat que el 16 de juny de 1997 es va inaugurar el servei d'Euromed entre Barcelona i Alacant, l'únic servei d'alta velocitat comercial de 220 quilòmetres per hora, anomenat corredor del mediterrani, un dels més importants del sistema ferroviari espanyol [...] La prestació del servei Euromed a l'estació de L'Aldea-Tortosa-Amposta milloraria la connexió d'aquesta zona, a l'hora que contribuiria al seu desenvolupament econòmic i comercial i a més reequilibri territorial, segons el senador d'Entesa, qui ha rebutjat dues esmenes de substitució del PP i el PSOE [...] El portaveu socialista ha explicat que l'augment del nombre de parades suposaria canviar les característiques del servei Euromed, on el factor temps és un dels aspectes que el fan competitiu respecte a altres mitjans de transport com l'avió, el vehicle privat o un altre tipus de trens [...] Segons el seu parer, el servei públic de transport per ferrocarril que Renfe presta en aquesta zona té una oferta àmplia, que respon a les demandes de la població, i és adequat per a les necessitats de comunicació amb Catalunya i amb el País Valencià.”