L'any 2008...

Realment ha estat un any intens. Des de la crisi de la Sequera del Baltasar (la crisi la va fer ell, no la sequera), fins al cementiri nuclear amb tots els incidents de les nuclears. Però si no en teniem prou, encara podia sortir l'alcalde de Riba-roja i els seus socis i defensar un abocador sobredimensionat i insostenible (en inversió, ús i ecològicament) per a la demanda del nostre territori.
Perquè a més, aquests projectes són contraris a un model de territori clar i definit, sostenible i modern, progressista i potent, que permet una construcció nacional sòlida i eficaç. Els cementiris, els abocadors, i certs projectes, només perpetuen el colonialisme, i la idea de perifèria i centre. I el nostre model no passa per aquí. Passa per la construcció nacional d'un país xarxa, ciutats grans enllaçades amb ciutats petites i amb pobles.
També ha sigut l'any de les eleccions, espanyoles i nord-americanes. I també ha sigut l'any en què l'estat, amb ZP al capdavant, ha invertit menys en tota la història a les Terres de l'Ebre (un 5%). Quan tenim obres tant trascendentals com l'autovia de l'inetior o la descontaminació de Flix, o qüestions tant fatídiques com l'Àngol d'Alcanar.
Però també hi ha dades positives: com per exemple que el govern català ha marcat data per a la recuperació de les 2 institucions que vam pedre al 1714 amb els Borbons: la Universitat i la Vegueria de les Terres de l'Ebre. Un territori no és res sense formació i innovació i recerca ni sense administració i poder de decisió. La data de tot plegat pot ser el 2011. O també el desplegament dels Mossos d'Esquadra que ja ha arribat a tot el país.
O també, el balanç de govern que ha posat sobre la taula que en 2 anys, a les Terres de l'Ebre s'han obert 170 equipaments nous, una xifra que mai ningú havia fet. El govern treballa, treballa bé i per tothom. Llàstima que no tinguem el finançament que convé a Catalunya, no només el que marca l'Estatut sinó un finançament equiparable al concert econòmic, perquè llavors sí que es podría fer front a la crisi des de Catalunya amb mecanismes potents i concrets, i propers que són els efectius. I a més, es podrien resoldre problemes reals com la Llei de la Dependència que ha deixat més de 30.000 persones que tenen dret a llei i que no perceben res, perquè el govern de l'Estat, el govern de ZP no tansols no aporta el que li toca a la Llei de la Dependència, sinó que a més, no resol el finançament de Catalunya.
Parlant de finançament, també ha sigut l'any, que la Generalitat i l'Estat han publicat les balances fiscals, i per primera vega a la història, Espanya ha reconegut l'expoli a Catalunya en materia de diners. I en part, aquest reconeixement del robatori, dificilment s'hagués manifestat si Esquerra no hagués estat a govern i defensant el país i la seva gent.

Balanç de 2 anys de Govern a l'Ebre

S’acaba l’any i és bon moment per a passar balanç. La setmana passada vam presentar el resum de l’acció del Govern de Catalunya a les Terres de l’Ebre durant aquest dos primers anys de legislatura. Com aquell qui res, ja estem a mig camí.

Dos anys que ens han permés visualitzar molta obra de govern arreu dels 52 pobles de les Terres de l’Ebre: llars d’infants, col·legis, centres sanitaris, residències per a la gent gran, depuradores, comissaries de policia, biblioteques, casals per a joves, obres de regadiu, polígons, carreteres... Comptabilitzàvem un centenar d’instal·lacions finalitzades durant aquests dos anys. Una feina molt important desenvolupada des dels diferents departaments del Govern al nostre territori, una feina que ens ha de permetre, per un costat, cobrir el dèficit històric en infraestrutures que arrosseguem a les Terres de l’Ebre, i per l'altre, redimensionar els serveis per als 30.000 habitants més que vivim a les nostres comarques des de fa uns pocs anys.

Tot i la importància d’aquest volum d’obra, voldria destacar alguns temes menys materials. El primer de tots, la creació de la Vegueria de les Terres de l’Ebre. És un privilegi per a mi poder participar d’un procés històric per al nostre territori, un procés que ha de recuperar una institució que vam perdre fa 300 anys amb la derrota de Catalunya davant les tropes borbòniques. Al juliol passat, el Govern va aprovar les bases de les lleis que han de portar-nos a la vegueria, el primer pas en ferm cap a aquest procés, i abans de març han d’aprovar-se els projectes de llei.

D’altra banda, demà dimarts espero que l’Executiu del Govern de Catalunya aprovi la licitació de l’edifici del nou Campus universitari. Un pas transcendent per a l’Ebre, un projecte que ha de culminar l’aposta del Govern catalanista i d’esquerres per la universitat pública a les Terres de l’Ebre. La universitat pública va encetar-se a Tortosa l’any 2005, amb l'aportació d’1,6 milions d'euros anuals per part del Govern els estudiants de les escoles de Tortosa paguen matrícules públiques.
Dos projectes històrics per a l’Ebre impulsats per les conselleries d’Esquerra Republicana al Govern de Catalunya. Després de 300 anys, tornarem a tenir vegueria i universitat pública a l'Ebre.