Amb la participació del Conseller Jordi Ausas i del President d'Esquerra, Joan Puigcercòs, la Federació d'Esquerra de l'Ebre vam celebrar dissabte passat un dels actes que marquen fites i provoquen inflexions. Amb les prop de 600 persones que omplien el Felip Pedrell, Esquerra a l'Ebre va demostrar força i cohesió. Vam demostrar que Esquerra avui és un partit de govern, en cultura de govern, madur, amb voluntat de majories, i amb un model de territori clar, ambiciós i que trenca amb el model d'economia colonial que encara avui alguns defensen al nostre territori. Avui tenim qui continua apostant a l'Ebre per una especialització industrial en abocadors: després de Tivissa ara ho intenten al Pinell de Brai, a Riba-roja i a Ascó. Les Terres de l'Ebre: el paradís dels abocadors.
Repeteixo la pregunta que vaig fer a l'acte: "Coneixeu algun alcalde d’Esquerra que posi granges de micos al seu poble? O macroabocadors? O cementeris nuclears? Veritat que no? Som la gent que ja hem dit prou a aquest model d’economia colonial que han aplicat durant dècades, i que alguns insisteixen a continuar aplicant!".
Estem construint les Terres de l'Ebre, des del Govern de Catalunya, des dels ajuntaments i consells comarcals, i prompte, des de la Vegueria de l'Ebre, amb voluntat de lideratge, amb la voluntat que este territori jugue a primera divisió.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Terra Alta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Terra Alta. Mostrar tots els missatges
dissabte, 31 de gener del 2009
diumenge, 28 de desembre del 2008
L'any 2008...
Realment ha estat un any intens. Des de la crisi de la Sequera del Baltasar (la crisi la va fer ell, no la sequera), fins al cementiri nuclear amb tots els incidents de les nuclears. Però si no en teniem prou, encara podia sortir l'alcalde de Riba-roja i els seus socis i defensar un abocador sobredimensionat i insostenible (en inversió, ús i ecològicament) per a la demanda del nostre territori.
Perquè a més, aquests projectes són contraris a un model de territori clar i definit, sostenible i modern, progressista i potent, que permet una construcció nacional sòlida i eficaç. Els cementiris, els abocadors, i certs projectes, només perpetuen el colonialisme, i la idea de perifèria i centre. I el nostre model no passa per aquí. Passa per la construcció nacional d'un país xarxa, ciutats grans enllaçades amb ciutats petites i amb pobles.
També ha sigut l'any de les eleccions, espanyoles i nord-americanes. I també ha sigut l'any en què l'estat, amb ZP al capdavant, ha invertit menys en tota la història a les Terres de l'Ebre (un 5%). Quan tenim obres tant trascendentals com l'autovia de l'inetior o la descontaminació de Flix, o qüestions tant fatídiques com l'Àngol d'Alcanar.
Però també hi ha dades positives: com per exemple que el govern català ha marcat data per a la recuperació de les 2 institucions que vam pedre al 1714 amb els Borbons: la Universitat i la Vegueria de les Terres de l'Ebre. Un territori no és res sense formació i innovació i recerca ni sense administració i poder de decisió. La data de tot plegat pot ser el 2011. O també el desplegament dels Mossos d'Esquadra que ja ha arribat a tot el país.
O també, el balanç de govern que ha posat sobre la taula que en 2 anys, a les Terres de l'Ebre s'han obert 170 equipaments nous, una xifra que mai ningú havia fet. El govern treballa, treballa bé i per tothom. Llàstima que no tinguem el finançament que convé a Catalunya, no només el que marca l'Estatut sinó un finançament equiparable al concert econòmic, perquè llavors sí que es podría fer front a la crisi des de Catalunya amb mecanismes potents i concrets, i propers que són els efectius. I a més, es podrien resoldre problemes reals com la Llei de la Dependència que ha deixat més de 30.000 persones que tenen dret a llei i que no perceben res, perquè el govern de l'Estat, el govern de ZP no tansols no aporta el que li toca a la Llei de la Dependència, sinó que a més, no resol el finançament de Catalunya.
Parlant de finançament, també ha sigut l'any, que la Generalitat i l'Estat han publicat les balances fiscals, i per primera vega a la història, Espanya ha reconegut l'expoli a Catalunya en materia de diners. I en part, aquest reconeixement del robatori, dificilment s'hagués manifestat si Esquerra no hagués estat a govern i defensant el país i la seva gent.
Perquè a més, aquests projectes són contraris a un model de territori clar i definit, sostenible i modern, progressista i potent, que permet una construcció nacional sòlida i eficaç. Els cementiris, els abocadors, i certs projectes, només perpetuen el colonialisme, i la idea de perifèria i centre. I el nostre model no passa per aquí. Passa per la construcció nacional d'un país xarxa, ciutats grans enllaçades amb ciutats petites i amb pobles.
També ha sigut l'any de les eleccions, espanyoles i nord-americanes. I també ha sigut l'any en què l'estat, amb ZP al capdavant, ha invertit menys en tota la història a les Terres de l'Ebre (un 5%). Quan tenim obres tant trascendentals com l'autovia de l'inetior o la descontaminació de Flix, o qüestions tant fatídiques com l'Àngol d'Alcanar.
Però també hi ha dades positives: com per exemple que el govern català ha marcat data per a la recuperació de les 2 institucions que vam pedre al 1714 amb els Borbons: la Universitat i la Vegueria de les Terres de l'Ebre. Un territori no és res sense formació i innovació i recerca ni sense administració i poder de decisió. La data de tot plegat pot ser el 2011. O també el desplegament dels Mossos d'Esquadra que ja ha arribat a tot el país.
O també, el balanç de govern que ha posat sobre la taula que en 2 anys, a les Terres de l'Ebre s'han obert 170 equipaments nous, una xifra que mai ningú havia fet. El govern treballa, treballa bé i per tothom. Llàstima que no tinguem el finançament que convé a Catalunya, no només el que marca l'Estatut sinó un finançament equiparable al concert econòmic, perquè llavors sí que es podría fer front a la crisi des de Catalunya amb mecanismes potents i concrets, i propers que són els efectius. I a més, es podrien resoldre problemes reals com la Llei de la Dependència que ha deixat més de 30.000 persones que tenen dret a llei i que no perceben res, perquè el govern de l'Estat, el govern de ZP no tansols no aporta el que li toca a la Llei de la Dependència, sinó que a més, no resol el finançament de Catalunya.
Parlant de finançament, també ha sigut l'any, que la Generalitat i l'Estat han publicat les balances fiscals, i per primera vega a la història, Espanya ha reconegut l'expoli a Catalunya en materia de diners. I en part, aquest reconeixement del robatori, dificilment s'hagués manifestat si Esquerra no hagués estat a govern i defensant el país i la seva gent.
dimarts, 23 de setembre del 2008
Ramon Jornet substitueix Joaquim Fontoba a la Comarcal de la Terra Alta
Dissabte passat, 20 de setembre, l'Assemblea comarcal de la Terra Alta va elegir la nova Executiva Comarcal. Un nou equip encapçalat per Ramon Jornet, un militant de llarga trajectòria al partit, i que amb la Carme Pelejà ha portat Esquerra a l'alcaldia de la Fatarella, i a crear una forta Seccio Local. Un excel·lent representant d'aquesta Esquerra que aspira a majories, que aspira a liderar el nostre territori.
Ramon ha substituit el gandesà Joaquim Fontoba, una institució a l'Esquerra de la comarca. President comarcal des del 1998, fent una llarga travesia pel desert, molts anys com a únic regidor de la comarca, picant massa vegades pedra en solitari.
Sempre he tingut la sensació que mai li hem reconegut prou la feina que ha fet, la dura feina de mirar enrere i trobar-se moltes vegades sol, de fer quilòmetres i quilòmetres per representar la comarca a la Regional, al Consell Nacional, durant anys i anys.
Abandona la Presidència comarcal després del salt de la comarca d'aquests últims anys, en els quals hem passat de ser ell l'únic regidor als 12 que tenim ara, a tenir dos alcaldies i mitja, a duplicar la nostra militància. Hem compartit aquests últims anys moltíssimes reunions per aixecar el partit a la comarca, i sempre, sempre, ho ha fet tot fàcil, amb respecte, honestedat i generositat.
Vull agrair-li personalment l'esforç de 10 anys, però queda pendent un agraïment més formal. En un col·lectiu de persones, de companys, el respecte i el reconeixement ha de marcar la nostra cultura com a partit a les Terres de l'Ebre.
Ramon ha substituit el gandesà Joaquim Fontoba, una institució a l'Esquerra de la comarca. President comarcal des del 1998, fent una llarga travesia pel desert, molts anys com a únic regidor de la comarca, picant massa vegades pedra en solitari.
Sempre he tingut la sensació que mai li hem reconegut prou la feina que ha fet, la dura feina de mirar enrere i trobar-se moltes vegades sol, de fer quilòmetres i quilòmetres per representar la comarca a la Regional, al Consell Nacional, durant anys i anys.
Abandona la Presidència comarcal després del salt de la comarca d'aquests últims anys, en els quals hem passat de ser ell l'únic regidor als 12 que tenim ara, a tenir dos alcaldies i mitja, a duplicar la nostra militància. Hem compartit aquests últims anys moltíssimes reunions per aixecar el partit a la comarca, i sempre, sempre, ho ha fet tot fàcil, amb respecte, honestedat i generositat.
Vull agrair-li personalment l'esforç de 10 anys, però queda pendent un agraïment més formal. En un col·lectiu de persones, de companys, el respecte i el reconeixement ha de marcar la nostra cultura com a partit a les Terres de l'Ebre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
