Demà divendres, 22 de maig, a les 8 de la tarda.dijous, 21 de maig del 2009
Acte central de Terres de l'Ebre
Demà divendres, 22 de maig, a les 8 de la tarda.Pavelló Firal de Tortosa
dissabte, 31 de gener del 2009
ACTE 2 ANYS DE GOVERN A L'EBRE
Amb la participació del Conseller Jordi Ausas i del President d'Esquerra, Joan Puigcercòs, la Federació d'Esquerra de l'Ebre vam celebrar dissabte passat un dels actes que marquen fites i provoquen inflexions. Amb les prop de 600 persones que omplien el Felip Pedrell, Esquerra a l'Ebre va demostrar força i cohesió. Vam demostrar que Esquerra avui és un partit de govern, en cultura de govern, madur, amb voluntat de majories, i amb un model de territori clar, ambiciós i que trenca amb el model d'economia colonial que encara avui alguns defensen al nostre territori. Avui tenim qui continua apostant a l'Ebre per una especialització industrial en abocadors: després de Tivissa ara ho intenten al Pinell de Brai, a Riba-roja i a Ascó. Les Terres de l'Ebre: el paradís dels abocadors.
Repeteixo la pregunta que vaig fer a l'acte: "Coneixeu algun alcalde d’Esquerra que posi granges de micos al seu poble? O macroabocadors? O cementeris nuclears? Veritat que no? Som la gent que ja hem dit prou a aquest model d’economia colonial que han aplicat durant dècades, i que alguns insisteixen a continuar aplicant!".
Estem construint les Terres de l'Ebre, des del Govern de Catalunya, des dels ajuntaments i consells comarcals, i prompte, des de la Vegueria de l'Ebre, amb voluntat de lideratge, amb la voluntat que este territori jugue a primera divisió.
Repeteixo la pregunta que vaig fer a l'acte: "Coneixeu algun alcalde d’Esquerra que posi granges de micos al seu poble? O macroabocadors? O cementeris nuclears? Veritat que no? Som la gent que ja hem dit prou a aquest model d’economia colonial que han aplicat durant dècades, i que alguns insisteixen a continuar aplicant!".
Estem construint les Terres de l'Ebre, des del Govern de Catalunya, des dels ajuntaments i consells comarcals, i prompte, des de la Vegueria de l'Ebre, amb voluntat de lideratge, amb la voluntat que este territori jugue a primera divisió.
diumenge, 25 de gener del 2009
divendres, 16 de gener del 2009
diumenge, 28 de desembre del 2008
L'any 2008...
Realment ha estat un any intens. Des de la crisi de la Sequera del Baltasar (la crisi la va fer ell, no la sequera), fins al cementiri nuclear amb tots els incidents de les nuclears. Però si no en teniem prou, encara podia sortir l'alcalde de Riba-roja i els seus socis i defensar un abocador sobredimensionat i insostenible (en inversió, ús i ecològicament) per a la demanda del nostre territori.
Perquè a més, aquests projectes són contraris a un model de territori clar i definit, sostenible i modern, progressista i potent, que permet una construcció nacional sòlida i eficaç. Els cementiris, els abocadors, i certs projectes, només perpetuen el colonialisme, i la idea de perifèria i centre. I el nostre model no passa per aquí. Passa per la construcció nacional d'un país xarxa, ciutats grans enllaçades amb ciutats petites i amb pobles.
També ha sigut l'any de les eleccions, espanyoles i nord-americanes. I també ha sigut l'any en què l'estat, amb ZP al capdavant, ha invertit menys en tota la història a les Terres de l'Ebre (un 5%). Quan tenim obres tant trascendentals com l'autovia de l'inetior o la descontaminació de Flix, o qüestions tant fatídiques com l'Àngol d'Alcanar.
Però també hi ha dades positives: com per exemple que el govern català ha marcat data per a la recuperació de les 2 institucions que vam pedre al 1714 amb els Borbons: la Universitat i la Vegueria de les Terres de l'Ebre. Un territori no és res sense formació i innovació i recerca ni sense administració i poder de decisió. La data de tot plegat pot ser el 2011. O també el desplegament dels Mossos d'Esquadra que ja ha arribat a tot el país.
O també, el balanç de govern que ha posat sobre la taula que en 2 anys, a les Terres de l'Ebre s'han obert 170 equipaments nous, una xifra que mai ningú havia fet. El govern treballa, treballa bé i per tothom. Llàstima que no tinguem el finançament que convé a Catalunya, no només el que marca l'Estatut sinó un finançament equiparable al concert econòmic, perquè llavors sí que es podría fer front a la crisi des de Catalunya amb mecanismes potents i concrets, i propers que són els efectius. I a més, es podrien resoldre problemes reals com la Llei de la Dependència que ha deixat més de 30.000 persones que tenen dret a llei i que no perceben res, perquè el govern de l'Estat, el govern de ZP no tansols no aporta el que li toca a la Llei de la Dependència, sinó que a més, no resol el finançament de Catalunya.
Parlant de finançament, també ha sigut l'any, que la Generalitat i l'Estat han publicat les balances fiscals, i per primera vega a la història, Espanya ha reconegut l'expoli a Catalunya en materia de diners. I en part, aquest reconeixement del robatori, dificilment s'hagués manifestat si Esquerra no hagués estat a govern i defensant el país i la seva gent.
Perquè a més, aquests projectes són contraris a un model de territori clar i definit, sostenible i modern, progressista i potent, que permet una construcció nacional sòlida i eficaç. Els cementiris, els abocadors, i certs projectes, només perpetuen el colonialisme, i la idea de perifèria i centre. I el nostre model no passa per aquí. Passa per la construcció nacional d'un país xarxa, ciutats grans enllaçades amb ciutats petites i amb pobles.
També ha sigut l'any de les eleccions, espanyoles i nord-americanes. I també ha sigut l'any en què l'estat, amb ZP al capdavant, ha invertit menys en tota la història a les Terres de l'Ebre (un 5%). Quan tenim obres tant trascendentals com l'autovia de l'inetior o la descontaminació de Flix, o qüestions tant fatídiques com l'Àngol d'Alcanar.
Però també hi ha dades positives: com per exemple que el govern català ha marcat data per a la recuperació de les 2 institucions que vam pedre al 1714 amb els Borbons: la Universitat i la Vegueria de les Terres de l'Ebre. Un territori no és res sense formació i innovació i recerca ni sense administració i poder de decisió. La data de tot plegat pot ser el 2011. O també el desplegament dels Mossos d'Esquadra que ja ha arribat a tot el país.
O també, el balanç de govern que ha posat sobre la taula que en 2 anys, a les Terres de l'Ebre s'han obert 170 equipaments nous, una xifra que mai ningú havia fet. El govern treballa, treballa bé i per tothom. Llàstima que no tinguem el finançament que convé a Catalunya, no només el que marca l'Estatut sinó un finançament equiparable al concert econòmic, perquè llavors sí que es podría fer front a la crisi des de Catalunya amb mecanismes potents i concrets, i propers que són els efectius. I a més, es podrien resoldre problemes reals com la Llei de la Dependència que ha deixat més de 30.000 persones que tenen dret a llei i que no perceben res, perquè el govern de l'Estat, el govern de ZP no tansols no aporta el que li toca a la Llei de la Dependència, sinó que a més, no resol el finançament de Catalunya.
Parlant de finançament, també ha sigut l'any, que la Generalitat i l'Estat han publicat les balances fiscals, i per primera vega a la història, Espanya ha reconegut l'expoli a Catalunya en materia de diners. I en part, aquest reconeixement del robatori, dificilment s'hagués manifestat si Esquerra no hagués estat a govern i defensant el país i la seva gent.
dilluns, 22 de desembre del 2008
Balanç de 2 anys de Govern a l'Ebre
S’acaba l’any i és bon moment per a passar balanç. La setmana passada vam presentar el resum de l’acció del Govern de Catalunya a les Terres de l’Ebre durant aquest dos primers anys de legislatura. Com aquell qui res, ja estem a mig camí.
Dos anys que ens han permés visualitzar molta obra de govern arreu dels 52 pobles de les Terres de l’Ebre: llars d’infants, col·legis, centres sanitaris, residències per a la gent gran, depuradores, comissaries de policia, biblioteques, casals per a joves, obres de regadiu, polígons, carreteres... Comptabilitzàvem un centenar d’instal·lacions finalitzades durant aquests dos anys. Una feina molt important desenvolupada des dels diferents departaments del Govern al nostre territori, una feina que ens ha de permetre, per un costat, cobrir el dèficit històric en infraestrutures que arrosseguem a les Terres de l’Ebre, i per l'altre, redimensionar els serveis per als 30.000 habitants més que vivim a les nostres comarques des de fa uns pocs anys.
Tot i la importància d’aquest volum d’obra, voldria destacar alguns temes menys materials. El primer de tots, la creació de la Vegueria de les Terres de l’Ebre. És un privilegi per a mi poder participar d’un procés històric per al nostre territori, un procés que ha de recuperar una institució que vam perdre fa 300 anys amb la derrota de Catalunya davant les tropes borbòniques. Al juliol passat, el Govern va aprovar les bases de les lleis que han de portar-nos a la vegueria, el primer pas en ferm cap a aquest procés, i abans de març han d’aprovar-se els projectes de llei.
D’altra banda, demà dimarts espero que l’Executiu del Govern de Catalunya aprovi la licitació de l’edifici del nou Campus universitari. Un pas transcendent per a l’Ebre, un projecte que ha de culminar l’aposta del Govern catalanista i d’esquerres per la universitat pública a les Terres de l’Ebre. La universitat pública va encetar-se a Tortosa l’any 2005, amb l'aportació d’1,6 milions d'euros anuals per part del Govern els estudiants de les escoles de Tortosa paguen matrícules públiques.
Dos projectes històrics per a l’Ebre impulsats per les conselleries d’Esquerra Republicana al Govern de Catalunya. Després de 300 anys, tornarem a tenir vegueria i universitat pública a l'Ebre.
Dos projectes històrics per a l’Ebre impulsats per les conselleries d’Esquerra Republicana al Govern de Catalunya. Després de 300 anys, tornarem a tenir vegueria i universitat pública a l'Ebre.
Política 2.0. El present de la participació ciutadana
Des dels governs, organitzacions, associacions, entitats, etc, sempre hem intentat buscar una forma àgil i senzilla de comunicació amb la nostra gent. Moltes vegades, aquestes polítiques de comunicació, que busquen un increment de la participació ciutadana, han acabat en fracàs, perquè cada cop és més difícil involucrar a la gent en un projecte, sigui quin sigui, bé per la falta de temps, bé per desinterès.
Assemblees, reunions, equips reduïts de treball, grups especialitzats en temàtiques concretes, han estat les eines protagonistes dels processos de participació que fins ara hem vist.
Però ara, la posada de moda de noves xarxes socials a Internet han girat la truita, i han donat lloc al naixement de noves vies de comunicació i participació, més ràpides, còmodes i útils, i el que és millor, amb un abast gairebé infinit.
Per a molts paraules com Facebook, Twitter, Twixtr sonen a estranyes, però aquestes ja formen part del diccionari de l'actualitat, i a poc a poc han anat prenent lloc i protagonisme a paraules com blocs, web, fòrums, xats, etc, que tot i que continuen existint han hagut de buscar mecanismes per poder conviure amb les noves tendències.
Per tant, la política 2.0, està a l'ordre del dia, aquestes eines que comentàvem abans han revolucionat el món de la participació, amb la creació de grups, pàgines i seccions sobre personalitats polítiques, partits, publicacions, fundacions, etc.
En un àmbit ja més personal, algunes personalitats, amb càrrecs a les diferents administracions, han utilitzat aquestes eines per obrir-se a la ciutadania, per apropar-se a ells, i per a rebre un feedback amb la societat, que no es pot aconseguir d'un altra manera. Un dels exemples més clars, i més famosos, és el del President del Parlament, Ernest Benach. Si hagués de compartir la seva feina, pensaments, opinions, etc. de forma presencial amb 4000 persones, seria una tasca impossible, però ara, gràcies al Facebook, són més de 4.000 persones les que poden saber més sobre la seva feina, i més enllà d'això, poden aportar-li opinions, suggeriments i fins i tot coneixements. Per tant, per una part el seu coneixement n'obté beneficis gràcies als inputs de la gent, i la gent pot fer-se particip de la seva feina diària.
Alguns experts ja han augurat que aquestes eines a la llarga derivaran problemes de seguretat i privacitat dels individus, potser, el que és evident és que el Facebook és molt més transparent que altres eines, ja passades de moda, com el messenger, o els xats, ja que allí si que eren possibles i accessibles les falses identitats i els anònims, en canvi, el Facebook és una eina totalment personalitzada, tu decideixes qui és el teu amic, tu decideixes què hi poses, què hi fas i què vols veure.
Jo us animo a conèixer aquestes eines i fer-vos amics de la Federació de l'Ebre d'Esquerra, així com visitar el seu grup, opineu, suggeriu i, per què no, xafardejeu, que una mica de tot això no fa mal a ningú.
Per Nadal, regaleu política 2.0.
Bones festes!
Assemblees, reunions, equips reduïts de treball, grups especialitzats en temàtiques concretes, han estat les eines protagonistes dels processos de participació que fins ara hem vist.
Però ara, la posada de moda de noves xarxes socials a Internet han girat la truita, i han donat lloc al naixement de noves vies de comunicació i participació, més ràpides, còmodes i útils, i el que és millor, amb un abast gairebé infinit.
Per a molts paraules com Facebook, Twitter, Twixtr sonen a estranyes, però aquestes ja formen part del diccionari de l'actualitat, i a poc a poc han anat prenent lloc i protagonisme a paraules com blocs, web, fòrums, xats, etc, que tot i que continuen existint han hagut de buscar mecanismes per poder conviure amb les noves tendències.
Per tant, la política 2.0, està a l'ordre del dia, aquestes eines que comentàvem abans han revolucionat el món de la participació, amb la creació de grups, pàgines i seccions sobre personalitats polítiques, partits, publicacions, fundacions, etc.
En un àmbit ja més personal, algunes personalitats, amb càrrecs a les diferents administracions, han utilitzat aquestes eines per obrir-se a la ciutadania, per apropar-se a ells, i per a rebre un feedback amb la societat, que no es pot aconseguir d'un altra manera. Un dels exemples més clars, i més famosos, és el del President del Parlament, Ernest Benach. Si hagués de compartir la seva feina, pensaments, opinions, etc. de forma presencial amb 4000 persones, seria una tasca impossible, però ara, gràcies al Facebook, són més de 4.000 persones les que poden saber més sobre la seva feina, i més enllà d'això, poden aportar-li opinions, suggeriments i fins i tot coneixements. Per tant, per una part el seu coneixement n'obté beneficis gràcies als inputs de la gent, i la gent pot fer-se particip de la seva feina diària.
Alguns experts ja han augurat que aquestes eines a la llarga derivaran problemes de seguretat i privacitat dels individus, potser, el que és evident és que el Facebook és molt més transparent que altres eines, ja passades de moda, com el messenger, o els xats, ja que allí si que eren possibles i accessibles les falses identitats i els anònims, en canvi, el Facebook és una eina totalment personalitzada, tu decideixes qui és el teu amic, tu decideixes què hi poses, què hi fas i què vols veure.
Jo us animo a conèixer aquestes eines i fer-vos amics de la Federació de l'Ebre d'Esquerra, així com visitar el seu grup, opineu, suggeriu i, per què no, xafardejeu, que una mica de tot això no fa mal a ningú.
Per Nadal, regaleu política 2.0.
Bones festes!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
