Des dels governs, organitzacions, associacions, entitats, etc, sempre hem intentat buscar una forma àgil i senzilla de comunicació amb la nostra gent. Moltes vegades, aquestes polítiques de comunicació, que busquen un increment de la participació ciutadana, han acabat en fracàs, perquè cada cop és més difícil involucrar a la gent en un projecte, sigui quin sigui, bé per la falta de temps, bé per desinterès.
Assemblees, reunions, equips reduïts de treball, grups especialitzats en temàtiques concretes, han estat les eines protagonistes dels processos de participació que fins ara hem vist.
Però ara, la posada de moda de noves xarxes socials a Internet han girat la truita, i han donat lloc al naixement de noves vies de comunicació i participació, més ràpides, còmodes i útils, i el que és millor, amb un abast gairebé infinit.
Per a molts paraules com Facebook, Twitter, Twixtr sonen a estranyes, però aquestes ja formen part del diccionari de l'actualitat, i a poc a poc han anat prenent lloc i protagonisme a paraules com blocs, web, fòrums, xats, etc, que tot i que continuen existint han hagut de buscar mecanismes per poder conviure amb les noves tendències.
Per tant, la política 2.0, està a l'ordre del dia, aquestes eines que comentàvem abans han revolucionat el món de la participació, amb la creació de grups, pàgines i seccions sobre personalitats polítiques, partits, publicacions, fundacions, etc.
En un àmbit ja més personal, algunes personalitats, amb càrrecs a les diferents administracions, han utilitzat aquestes eines per obrir-se a la ciutadania, per apropar-se a ells, i per a rebre un feedback amb la societat, que no es pot aconseguir d'un altra manera. Un dels exemples més clars, i més famosos, és el del President del Parlament, Ernest Benach. Si hagués de compartir la seva feina, pensaments, opinions, etc. de forma presencial amb 4000 persones, seria una tasca impossible, però ara, gràcies al Facebook, són més de 4.000 persones les que poden saber més sobre la seva feina, i més enllà d'això, poden aportar-li opinions, suggeriments i fins i tot coneixements. Per tant, per una part el seu coneixement n'obté beneficis gràcies als inputs de la gent, i la gent pot fer-se particip de la seva feina diària.
Alguns experts ja han augurat que aquestes eines a la llarga derivaran problemes de seguretat i privacitat dels individus, potser, el que és evident és que el Facebook és molt més transparent que altres eines, ja passades de moda, com el messenger, o els xats, ja que allí si que eren possibles i accessibles les falses identitats i els anònims, en canvi, el Facebook és una eina totalment personalitzada, tu decideixes qui és el teu amic, tu decideixes què hi poses, què hi fas i què vols veure.
Jo us animo a conèixer aquestes eines i fer-vos amics de la Federació de l'Ebre d'Esquerra, així com visitar el seu grup, opineu, suggeriu i, per què no, xafardejeu, que una mica de tot això no fa mal a ningú.
Per Nadal, regaleu política 2.0.
Bones festes!
Assemblees, reunions, equips reduïts de treball, grups especialitzats en temàtiques concretes, han estat les eines protagonistes dels processos de participació que fins ara hem vist.
Però ara, la posada de moda de noves xarxes socials a Internet han girat la truita, i han donat lloc al naixement de noves vies de comunicació i participació, més ràpides, còmodes i útils, i el que és millor, amb un abast gairebé infinit.
Per a molts paraules com Facebook, Twitter, Twixtr sonen a estranyes, però aquestes ja formen part del diccionari de l'actualitat, i a poc a poc han anat prenent lloc i protagonisme a paraules com blocs, web, fòrums, xats, etc, que tot i que continuen existint han hagut de buscar mecanismes per poder conviure amb les noves tendències.
Per tant, la política 2.0, està a l'ordre del dia, aquestes eines que comentàvem abans han revolucionat el món de la participació, amb la creació de grups, pàgines i seccions sobre personalitats polítiques, partits, publicacions, fundacions, etc.
En un àmbit ja més personal, algunes personalitats, amb càrrecs a les diferents administracions, han utilitzat aquestes eines per obrir-se a la ciutadania, per apropar-se a ells, i per a rebre un feedback amb la societat, que no es pot aconseguir d'un altra manera. Un dels exemples més clars, i més famosos, és el del President del Parlament, Ernest Benach. Si hagués de compartir la seva feina, pensaments, opinions, etc. de forma presencial amb 4000 persones, seria una tasca impossible, però ara, gràcies al Facebook, són més de 4.000 persones les que poden saber més sobre la seva feina, i més enllà d'això, poden aportar-li opinions, suggeriments i fins i tot coneixements. Per tant, per una part el seu coneixement n'obté beneficis gràcies als inputs de la gent, i la gent pot fer-se particip de la seva feina diària.
Alguns experts ja han augurat que aquestes eines a la llarga derivaran problemes de seguretat i privacitat dels individus, potser, el que és evident és que el Facebook és molt més transparent que altres eines, ja passades de moda, com el messenger, o els xats, ja que allí si que eren possibles i accessibles les falses identitats i els anònims, en canvi, el Facebook és una eina totalment personalitzada, tu decideixes qui és el teu amic, tu decideixes què hi poses, què hi fas i què vols veure.
Jo us animo a conèixer aquestes eines i fer-vos amics de la Federació de l'Ebre d'Esquerra, així com visitar el seu grup, opineu, suggeriu i, per què no, xafardejeu, que una mica de tot això no fa mal a ningú.
Per Nadal, regaleu política 2.0.
Bones festes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada