El nostre model: actuar avui, pensant en el demà

Massa sovint es palesa la divergència sobre quin és el model de creixement i de desenvolupament de la nostra comarca. I un model conté diverses variables, i ha de tendir cap a la diversitat i la cohesió. Els models de creixement enfocats des d'una visió monolítica que només se sustenti en el creixement en un sol dels sectors productius, i que per tant acabi generant de nou una economia monodependent, és més propi de models reaccionaris i noucentistes que de l'economia de progrés necessària al segle XXI. No podem seguir fonamentant el nostre creixement en la implantació de grans projectes industrials, que a curt termini són incompatibles amb altres sectors de producció, i que a llarg termini acabin hipotecant la nostra comarca, que acabin hipotecant el conjunt dels nostres pobles.
Perquè el model pel que hem d'apostar és el model de l'economia oberta, diversificada, amb fonament d'innovació. És l'economia dels petits polígons indústrials, que hem de treballar per nodrir de serveis. És l'economia de les petites i mitjans empreses i de les empreses familars, i del sector serveis, un model d'economia que, a més, no és incompatible amb l'agricultura i el turisme cultural i de qualitat, amb la potenciació dels productes locals. És un model de progrés. D'un progrés que requereix molts més esforços però, que a més de la sostenibilitat ambientalista, esdevé fonament d'un escenari de futur més prosper i sostingut, diversificat, necessari.Aquest és un bon model, i els polítics bons el defensen encara que suposi molts més esforços. I els polítics dolents, aposten pel model de creixement ràpid i monolític i noucentista, perquè és de poca feina, i de resultats ràpids, encara que s'hipotequi el futur del territori, perquè als polítics dolents al capdavall, se'ls en fot el futur més enllà d'una o dos legislatures.