Sovint es parla de l’espai creixent que separa els interessos de la ciutadania i els temes de debat que ocupen les agendes d’aquells que els representen en les diverses institucions del nostre país. I aquesta percepció s’agreuja encara més quan les formacions polítiques entren en períodes congressuals, necessaris d’altra banda per definir quina serà la seva estructura i els eixos sobre els quals caldrà treballar en el futur.
Des d’un punt de vista territorial, Esquerra ha deixat enrere aquesta fase per encetar una nova etapa carregada d’il·lusió i amb moltes ganes d’obrir les portes d’unes sigles que no han parat de sumar adhesions en el transcurs d’aquests últims anys. Però per continuar avançant cal tenir present que determinades fractures només es poden corregir des de la proximitat i donant una resposta àgil a les preocupacions del dia a dia de les persones. Esquerra ha de continuar desplegant-se per l’Ebre amb la mà estesa i intensificant els seus esforços per estrènyer la distància que molt sovint encara la separa de tot l’entramat social que vertebra el nostre territori.
L’existència de moltes i diverses plataformes que cohabiten en la xarxa són una oportunitat per ampliar aquesta base social de la qual parlava abans. Hem de treballar tots plegats, cadascú des del seu àmbit, per identificar les escletxes que ens permetran donar a conèixer els elements que ens diferencien, és a dir, el nostre projecte. És per això que les sectorials, com a òrgans de debat que són per l’elaboració del discurs i posicionament públic d’Esquerra, han de convertir-se en veritables instruments que generin propostes engrescadores; perquè l’obertura passa per imprimir en les nostres actuacions una voluntat clara d’agradar i seduir.
Des de la secretaria d’Acció Política vull compartir amb tota la militància el meu compromís per treballar en aquesta direcció. Tenim 4 anys per endavant, amb moltes dificultats per vèncer, però estic convençut que aquesta línia ascendent que entre tots hem estat capaços de dibuixar continuarà el seu camí ascendent. Els senders costeruts no seran cap excusa per posar-nos-hi, entre altres coses, perquè mai no ho han estat!
Des d’un punt de vista territorial, Esquerra ha deixat enrere aquesta fase per encetar una nova etapa carregada d’il·lusió i amb moltes ganes d’obrir les portes d’unes sigles que no han parat de sumar adhesions en el transcurs d’aquests últims anys. Però per continuar avançant cal tenir present que determinades fractures només es poden corregir des de la proximitat i donant una resposta àgil a les preocupacions del dia a dia de les persones. Esquerra ha de continuar desplegant-se per l’Ebre amb la mà estesa i intensificant els seus esforços per estrènyer la distància que molt sovint encara la separa de tot l’entramat social que vertebra el nostre territori.
L’existència de moltes i diverses plataformes que cohabiten en la xarxa són una oportunitat per ampliar aquesta base social de la qual parlava abans. Hem de treballar tots plegats, cadascú des del seu àmbit, per identificar les escletxes que ens permetran donar a conèixer els elements que ens diferencien, és a dir, el nostre projecte. És per això que les sectorials, com a òrgans de debat que són per l’elaboració del discurs i posicionament públic d’Esquerra, han de convertir-se en veritables instruments que generin propostes engrescadores; perquè l’obertura passa per imprimir en les nostres actuacions una voluntat clara d’agradar i seduir.
Des de la secretaria d’Acció Política vull compartir amb tota la militància el meu compromís per treballar en aquesta direcció. Tenim 4 anys per endavant, amb moltes dificultats per vèncer, però estic convençut que aquesta línia ascendent que entre tots hem estat capaços de dibuixar continuarà el seu camí ascendent. Els senders costeruts no seran cap excusa per posar-nos-hi, entre altres coses, perquè mai no ho han estat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada